Els finestrons es badaven quan em posava davant d'un tauler d'escacs en les meues èpoques joves, era la trobada amb el que jo coneixia d'aquest art o joc, i et puc dir que per eixos anys també m'agradava olorar els llibres nous i fins i tot els antics per treure-los la situació que després hauria de viure, perquè era viure més que llegir, ha estat un dels grans errors i alhora encerts de la meua vida, fer com el Quixot, viure els llibres, per això se m'ha fet insustituïble la llibertat per defensar el meu discurs nascut en enderrocar la figura paterna i preguntar-me per les lleis que regeixen el món, sense saber que no hi ha més llei que com diu Almodóvar la del desig. També amor, gaudi i lluita és clar pero... les certeses, si més no per a la meua consciència no les he trobades mai a la ciència, que tot i ser important mai no m'ha donat les respostes que he trobat a l'art, respostes que ningú no podia donar-me.
En l'art ordenem mentalment (o potser no només mentalment?) les coses, tota aquesta escala de colors en què es divideixen les coses del dia, i les anem alineant en colors bàsics. Però sovint elles soles se'ns desordenen i es descomponen en nous matisos. Més que fugir de la diversitat, l'art dota de sentit les formes canviants de les coses.
És veritat que hi ha la vida, l'art que l'explica, i la interpretació que explica l'art al seu torn, Eduard. L'art també és ambivalent, però té uns quants punts més de certesa.
Els finestrons es badaven quan em posava davant d'un tauler d'escacs en les meues èpoques joves, era la trobada amb el que jo coneixia d'aquest art o joc, i et puc dir que per eixos anys també m'agradava olorar els llibres nous i fins i tot els antics per treure-los la situació que després hauria de viure, perquè era viure més que llegir, ha estat un dels grans errors i alhora encerts de la meua vida, fer com el Quixot, viure els llibres, per això se m'ha fet insustituïble la llibertat per defensar el meu discurs nascut en enderrocar la figura paterna i preguntar-me per les lleis que regeixen el món, sense saber que no hi ha més llei que com diu Almodóvar la del desig. També amor, gaudi i lluita és clar pero... les certeses, si més no per a la meua consciència no les he trobades mai a la ciència, que tot i ser important mai no m'ha donat les respostes que he trobat a l'art, respostes que ningú no podia donar-me.
ResponEliminaUna forta abraçada d'amic
Vicent
Gràcies per recolzar el que jo dic, Vicent.
EliminaEn l'art ordenem mentalment (o potser no només mentalment?) les coses, tota aquesta escala de colors en què es divideixen les coses del dia, i les anem alineant en colors bàsics. Però sovint elles soles se'ns desordenen i es descomponen en nous matisos. Més que fugir de la diversitat, l'art dota de sentit les formes canviants de les coses.
ResponEliminaÉs veritat que hi ha la vida, l'art que l'explica, i la interpretació que explica l'art al seu torn, Eduard. L'art també és ambivalent, però té uns quants punts més de certesa.
EliminaDe certeses sempre en trobo per aquí, entre els teus poemes. M'ha passat molts cops i és un sentiment ben contradictori la versemblança de l'art.
ResponEliminaSílvia: "Jo només dic la veritat quan escric", deia Baltasar Porcel. M'agrada que diguis que trobes certeses per aquí!
Elimina