No visc de renda.
Sempre he anat a contracorrent,
com ens sol passar a uns quants.
Tinc tendència a treballar
cada dia una mica.
Mai pintaré el Judici Final,
ni escriuré la Crítica a la raó pura,
però el meu impuls diari
per escriure alguna cosa
em sembla ple de sentit.
Admiro les formigues, feinegen discretes i duen a terme grans empreses.
ResponEliminaNo tinc cap més opció que ser formiga, o sigui que si aconsegueixo alguna cosa important, propina, que dia Pla.
EliminaHola Elena!!, sempre vas tant discretament creuante amb el meu pas pels blogs que ni t'havia vist fins que m'he proposat de "veure't" i Deu ni do !! Esrciure em va dir un gran amic meu, ja fa molts anys, - que escribia molt millor que tots nosaltres i l'havien proposat pel Novel,- "es la cosa més important que pot fer un ser humà" i també em va dir que es "un muscle" com més escrius més foça tens en enscriure ...
ResponEliminaCompletament d'acord: escriure és la cosa més important que pot fer un ser humà, més que dibuixar, més que volar.
EliminaBenvingut, Miquel Àngel!
M'apunto a això del muscle, ple de raó.
ResponEliminaJo també, per experiència!
EliminaBen cert tot el que dius, Helena. Parles amb decisió i resumeixes amb precisió el teu moment, la teva vida. Això és poesia.
ResponEliminaEm penso que saps mantenir les teves experiències amb fermesa, no com altres pseudopoetes actuals, que papallonegen i fan del mimetisme una bandera.
Gràcies, Olga! Un cop em van dir que "tindràs força pel que realment vols", ara sé a què es referien.
ResponEliminaEl meu muscle de vegades es dóna bufetades amb la raó, perquè tots dos són tossuts ;)
ResponEliminaRaó i muscle creatiu: encara que no ho sembli, els dos es complementen i són necessaris.
Elimina