Jo dins de les meues possibilitats gens prohibides, tampoc, tot cal dir-ho he sentit les paraules de Llach "...el so d'un timbre esquerp o la clau que obri la porta..." d'una de les seues cançons i també he estat alguns anys de la meua vida dormint massa i quan sonava el timbre i el despertador mirava l'hora, una sensació de derrota, de saber que ningú no t'hi espera, de saber que estem sols amb els nostres somnis, la nostra vida, amb l'altre que en el fons tot és nosaltres mateixos.
En fi, això és el que he extret del teu poema, hui ha estat més poesia, més que un acadèmic comentari.
Jo dins de les meues possibilitats gens prohibides, tampoc, tot cal dir-ho he sentit les paraules de Llach "...el so d'un timbre esquerp o la clau que obri la porta..." d'una de les seues cançons i també he estat alguns anys de la meua vida dormint massa i quan sonava el timbre i el despertador mirava l'hora, una sensació de derrota, de saber que ningú no t'hi espera, de saber que estem sols amb els nostres somnis, la nostra vida, amb l'altre que en el fons tot és nosaltres mateixos.
ResponEliminaEn fi, això és el que he extret del teu poema, hui ha estat més poesia, més que un acadèmic comentari.
Una abraçada desde València de:
Vicent
Vicent, segons els de la loteria, prescindir del despertador és la felicitat. Però també pot ser la buidor, com vens a dir tu.
EliminaMalgrat el temps,
ResponEliminales busques- silencioses ara-
escolten, puntuals, el timbre.
Rafael: sempre em guanyes! Les "busques silencioses" em recorden el Margarit de "Defensa-la amb coratge/ per última vegada, desarmat".
Elimina