Foc i fum

Repte Poètic Visual 378 Terra cremada

dins Relats en català

Quan el foc no et fascina,

sinó tot el contrari.

Quan l'estiu no és per viure'l,

sinó per patir-lo entre tots.

I el taronja no és eufòria,

sinó continuació del negre.

Que l'infern no és a l'altra vida,

perquè ja és mort en aquesta.

En la pols de l'aire

VICH, Miquel Àngel Bufar

dins Col·lecció de moments

És amb les mans que fas art,

és amb el pensament, la poesia.

Amb les imatges t'amagues,

i amb el silenci mostres.

La delicadesa acompanya

les teves mans colrades,

l'inefable esdevé granític.

Les lectures van més enllà

del propòsit de l'obra, les metàfores

són com ombres que fugen.  

Un soplo largo.

Vuelan las metáforas.

Sigo leyendo.

Fackel

I un altre cop m'escapo

Obres de Josep Maria Subirachs

Només amb temps i contrast,

la vida, fugint d'algun túnel,

pot esdevenir aquest Subirachs.

Aquell que aplega cel i terra,

que s'allibera ell i et fa vibrar a tu.

I ho fa amb l'embolcall de l'obra,

amb la pensa com a motor.

L'única finestra oberta,

el que vol dir amor a l'art.

Com un pèndol que cerca l'equilibri

entre contraris, d'un costat a l'altre.

Que és fet d'arestes i rodonesa.

Que parla del teu món interior

i de la bellesa amb què el mostres.

Quan un spoiler no fa nosa,

ja que no cal ser cap golafre,

i sols cerques allò plasmat,

tot el que et fa pensar.

Pics d'aire blau

Repte poètic visual 377 Paisatge de muntanya 

dins Relats en català

Entre el costat obac i el solellat,

l'art n'és un reflex, un clarobscur.

Fet de realitat i d’imaginació,

de progrés i de bellesa.

Cercant la mediocritat de l'excel·lència,

contrastant el que s'assembla.

El que fa que una fotografia

sigui alguna cosa més 

que un bon enquadrament,

que una imatge idíl·lica.

Abro los ojos.

Engullido por la luz

busco reflejos.

Fackel

Entre l'obaga i el solei

el cel i el llac

mirall de vida.

Colors de sol i colors d'ombra

la pedra al cim

i l'aigua als peus.

Carme Rosanas

Que la vida és teva

Poema visual meu

Diuen que per fer de poeta has de ser torturada,

que per escriure una novel·la és millor sentir ràbia.

Que massa felicitat esborra el talent.

Ja que el millor és la cultura de l’esforç,

i has d’oblidar tot romanticisme,

cercant relacions amb respecte i llibertat.

Així com negar l’inefable, ignorar tot sentiment

i anar per feina, a passar-ho bé.

Sobretot tocar de peus a terra,

escriure amb bolígraf i deixar la ploma,

no cercar el teu príncep blau,

i, bàsicament, convertir-te en persona

calculadora i resignada.

No voler ser com el Quixot, el Cyrano

o la Jane l’Austen, sinó tot el contrari.

Però tu, a banda de l’essa sorda vols tenir la sonora,

i cerques l’erra bategant a més de la vibrant.

Saps pronunciar l’ela geminada

i estimes l’accent obert tant com el tancat.

I les petites alegries, que no són

més que versos com aquests,

saben que sols tu les pots haver,

que sols tu n’ets digna. 

Helena Bonals

Flujo de verbo.

Las miradas escriben.

Solo contemplo.

Fackel

Camins paral·lels

Repte Visual 376 Nit de Sant Joan dins Relats en català

Dues maneres de celebrar el solstici.
A la platja, al voltant del foc,
amb el taronja de les flames,
una majoria gregària, sociable.
Nedant sota la lluna, de blanc gelat,
sols trobem els més agosarats, els solitaris,
els que poden arribar a fer-ne poesia.
Tots plegats transiten per la nit fosca,
cercant la llum, però de diferent manera.
I la segona és indispensable,
aquella que ens salva sempre
justament perquè no ho sembla.
L'única connexió entre les dues maneres
d'entendre la nit és la mateixa foscor.
Una nit que és la més curta, la més
embolcallada de llum pels dos costats,
com aquell túnel més lleuger de travessar,
com una culminació de l'existència.

Felicitació

La fotografia és de Núria Vert

Subirachs sobirà

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

La cara com a espill de l'ànima,

dins d'un quadre que, com un llibre obert, 

també mostra el teu món interior

per a qui ja et segueix o se'l sap fer seu.

La llum sobtada, precisa, de la lucidesa.

La mitja taronja d'una plana amb una altra,

d'escriure el que veus o de pintar el que penses.

La calma d'un llenç dins d'un altre,

que reflexiona sobre si mateix.

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

Reposant contra la paret,

però amb el roig de la passió

que no es conforma amb l'ostracisme,

un llibre tancat, com un calaix per obrir.

Amb una senzillesa sense horror vacui, 

sense timeo hominem unius libri.

La imatge de la dignitat d'un lector

que ho és potencialment,

com un capoll per obrir.

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

Entre el pudor de mostrar massa,

de ser sincera en extrem,

i la preocupació de no tenir 

res a dir, d'escriure en va.

El tinter de la realitat on cerques

la inspiració, després el cobreixes

amb una tela alba i sedosa,

com amb una capa de pintura a l'oli. 

La tinta blava d'aquest poema.

Escala d'anada i tornada

Agus Vall de Sau IVdins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb una topada d'ulls saps que t'estimen.

Amb un cop de geni saps que te'n surts.

Però en un instant perds l'amistat.

Fons i forma esperen que els connectis.

Imatge i poema, lligats per un fil.

Tot és tan fràgil i consistent alhora.

Semblen germans

Repte Poètic Visual 375 Arbres, ocells...

dins Relats en català

És l'arbre símbol de vida,

són les aus imatge de l'art.

On comença l'un i on acaba l'altre,

què és més transcendent,

sempre és difícil d'escatir.

Així com no es pot escatir tampoc,

perquè mai és superflu, 

aquest estol d'ocells.

Que són més decoració

que no ornament, que no apèndix.

I amb les seves pinzellades inscrites al cel

fan parlar el vent, fan visible l'inefable.

Helena Bonals

Vengo del árbol.

Siento bullir la savia.

Soy su ramaje.

Fackel

Sense bufar el vent

al crit eixelebrat d'un ocell,

es desfulla l'arbre

en un sol vol.

S'alcen perfectes fulles

de ploma negra

i bec cridaner.

Sembla l'arbre partit

sense branca nua,

sembla l'arbre 

un vesper.

La fi de la infantesa

 Imatge de la coberta de Howards end en català

 

Forster no solia fer servir títols per als seus llibres

que no en fossin una petita interpretació ells mateixos,

una pista del seu interior, sempre gens buit. 

En aquesta obra mostra la vida burgesa, el progrés,

en contrast amb la pobresa, la innocència, la poesia,

que ja solen anar juntes, i aquest món es carrega.

També contrasta tot el llibre, per realista,

amb el de la bona vista, el de la Toscana. 

Mig món se'n riu de l'altre mig,

i d'anar per la vida mai no se'n sap prou, 

ni en tens mai prou de la bellesa. 

Tot pot ser subversiu si t'ho proposes.

No és estrany que aquest autor

no superés mai la seva crisi creativa,

era molt difícil de mantenir aquest nivell.

Sempre ha estat el meu escriptor de capçalera,

i el seu personatge arquetip, la Helen Schlegel,

em va revelar tot el que jo ja sabia.  

Sentir sense copsar

Niporepte 442 Tro

dins Relats en català

No es deixa prendre
fàcilment, tot i el llamp,
el vers que és clus.

Seguretat i alt interès

MORERA, Jaume Serra de Guadarrama. Cabana

1891-1897

Anhelem l'inabastable, necessitem la certesa.

Aguaitar la pedra agrest de les muntanyes

des de la paret seca de la teva cabana.

Somniar amb la boira, centrar-te en l'aixopluc.

Que la neu de la infantesa romangui fins a ple estiu,

i més encara, ben altiva. Un contrast obligat 

per poder dir que has viscut, i que això t'ha fet feliç.

Daltònic

A l'ombra? dins Relats en català

De com t'arriba a l'ànima

una flor, la poesia,

encara que es projecti

sobre el que és granític.

L’ombra en contrast

amb la llum de primavera,

l’intercanvi de rosa i llibre

i com aquesta es fa pregar

amb les espines,

conformen la lloança

tant com el lament de l’amor.

Helena bonals

Juego de sombras.

Emergen las palabras.

Soy su espectro.

Fackel

El poeta és l'ànima de la societat

PLENSA, Jaume Mirall. Invisible Laura i Invisible Rui Rui

Com pot una escultura,
l’art més material,
inspirar-se en el silenci,
en l’intangible, el diàfan,
tant con en unes testes d’home i dona,
el senyal de l’ànima, sempre estilitzades.
Que no es recolzen enlloc,
i s’aixequen com columnes en espiral,
les que ens engrapen cap amunt,
com ho fa sempre el gòtic.
Un art ple de pensament.

Festejador

És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.

Helena Bonals

Sobran palabras.

Extravío de rostros.

Vaporosidad.

Fackel

Darrere el vidre

Repte Poètic Visual 373 dins Relats en català

L'ombra subtil projectant-se

al terra de rajoles en contrast,
és com l'interior que creix amb els llibres,
sobretot si no s'hi ha pogut accedir
econòmicament de petit.
Quan només s'ha pogut glatir per ells
darrere d'un aparador.
Algun dia aquesta llavor
esdevindrà una rosa roja,
la lectura serà imprescindible.

Helena Bonals

Entre las sombras

crecen nuestras miradas.

Inciertas luces.

Fackel

Signe de puntuació

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

Diamant en brut,

pedra foguera.

Cristal·lització

o petrificació.

Lliure albir

i determinisme.

Clau que ho relliga tot,

Subirachs i Gaudí.

Helena Bonals

Vieja dureza

nacida de entrañas.

Talla única.

Fackel

Doble sentit

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

¿Què és primer, en fer una obra d'art?

El misteri, l'intel·lecte, la mirada,

o bé el que es fa amb les mans.

Això no és gens menyspreable,

el sublim només pot ser fet amb elles.

¿Què és l'essencial, el que queda,

la closca o la nou?

No es pot prescindir de cap,

però ens entestem a contraposar-les.

El color gris, el color taronja, és l'inefable.

El hombre ha salido

de la caverna a la luz

y ha regresado con una idea.

Fackel

En essència

ç

Poema visual meu

Darrere el vidre, la llum de la poesia.

Entre les paraules i l'espai buit 

del que no pot ser expressat amb elles,

una imatge del que és el poema.

Que quan es prova més d'un perfum a la botiga

les olors sentremesclen i ja no saps

quina prefereixes, ni les distingeixes.

Igual com llegir sense espigolar,

o mirar quadre a quadre una exposició.

Un poema hauria de ser sempre com un perfum,

fer més confortable l'existència.

La resta, és massa prosaic.

Helena Bonals

Palabra clara.

Perfume de los días.

Mi ebria quietud.

Fackel

Tot ve que s'acaba

Poema visual inspirat (o directament plagiat) 

en un quadre que em van regalar en fer-ne quaranta.

M'ha servit per a un centre d'interès

a la biblioteca on treballo,

per parlar dels escriptors 

que han mort un 23 d'abril.

El haiku de sota el recupero,

és dels primers que he fet mai.

Anar endavant

com qui fa punta a un llapis.

Progrés enrere.

El sol del passat

AGUS Camí de ronda I dins Relats en català

Només el que és cobert

i deixa passar la llum i l'aire,

com una eixida en una casa.

El que és opac i diàfan alhora,

el que mostra un cert pudor

però també es despulla una mica,

que es manté en la contenció

exuberant d'un epítet.

Només tot això reflecteix la realitat

tant com la transcendeix,

quan colpeix i enlluerna a parts iguals.

I no li cal res més per ser retingut,

amb la memòria involuntària

que tanta falta ens fa

als qui cerquem la bellesa,

sigui real o figurada.

AGUS, Camí de ronda II dins Relats en català

L'encegament necessari 

per a qui n'és digne,

davant d'aquell clàssic que, 

com el teu nom, no passa de moda,

és irrepetible com no sigui

en l'esclat d'allò que escrius.

Que només diràs alguna cosa

si abans t'han deixat sense paraula.

Per això mateix, les petites alegries

són més grans que qualsevol patiment.

I ser activista del cel i del sol

amb el que comuniques,

té sentit per a tu i en té per als altres.

Crear interpretant

Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.

dins Relats en català

Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.

Al rerefons de tot

Niporepte 437 La vida és joc dins Relats en català

De cap per'vall,
les mans ben agafades.
Passat que és viu.

Helena Bonals

A cada salto

mi mente se agita.

Soy saltimbanqui.

Fackel

Infants juganers,

innocència del passat,

jocs de somnis.

sa lluna

Fent acrobàcies

sense parar de riure.

Instant feliç.

Carme Rosanas

Torrents de poesia

Imatge lliure de drets dins Pexels

La cua d’un estel. Un riu que de la deu arribarà a la mar.

La marca d’aigua que és al fons de tot.

Aquell traç segur de quan dibuixes,

el deix tan dolç de quan parles.

La cinta d'un film en sessió contínua,

el punt de llibre que et recorda

que sempre voldries continuar la lectura.

Nulla dies sine linea, cap dia sense fer-te estimar.

Una piscina i una més i encara una altra;

fer, i en acabat tornar a començar.

El llaç amb què embolcallem la transparència.

Una línia contínua a la carretera,

la que només permet d’anar endavant.

Una nota que el sentiment allarga,

un swing que sembla que no s’acabi mai.

El fil de la vida, quan en segueixes el curs sempre, amagat,

és l’únic que et permet de brodar-ho.

(poema guanyador del certamen literari El fil de la vida, de "La Sagrera es mou per les lletres", el dia 20 de febrer de 2026)

La paraula viva

AGUS Montseny

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ets com aquell primer motiu que només 

et cal estendre, tot brodant-lo.

Evoques la decadència sense la qual 

no pots anar endavant.

Et mostres amb l'ombra de la bellesa

que té el seu eco en l'avenç.

Un passat que val més que mil promeses.