De com t'arriba a l'ànima
una flor, la poesia,
encara que es projecti
sobre el que és granític.
L’ombra en contrast
amb la llum de primavera,
l’intercanvi de rosa i llibre
i com aquesta es fa pregar
amb les espines,
conformen la lloança
tant com el lament de l’amor.
Helena bonals
Juego de sombras.
Emergen las palabras.
Soy su espectro.
Fackel
ç
La cua d’un estel. Un riu que de la deu arribarà a la mar.
La marca d’aigua que és al fons de tot.
Aquell traç segur de quan dibuixes,
el deix tan dolç de quan parles.
La cinta d'un film en sessió contínua,
el punt de llibre que et recorda
que sempre voldries continuar la lectura.
Nulla dies sine linea, cap dia sense fer-te estimar.
Una piscina i una més i encara una altra;
fer, i en acabat tornar a començar.
El llaç amb què embolcallem la transparència.
Una línia contínua a la carretera,
la que només permet d’anar endavant.
Una nota que el sentiment allarga,
un swing que sembla que no s’acabi mai.
El fil de la vida, quan en segueixes el curs sempre, amagat,
és l’únic que et permet de brodar-ho.
(poema guanyador del certamen literari El fil de la vida, de "La Sagrera es mou per les lletres", el dia 20 de febrer de 2026)
