En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 de febrer del 2012

Saviesa

Com una dona que teixeix
estirant d'un cabdell
alhora que el seu gat
desfila el jersei
tot fent-lo desaparèixer.
Com una Penèlope teixint
i desteixint,
com un escriptor escrivint
i reescrivint.

Construïm, amb el progrés,
el que el passat o la natura
s'ocupa de negar.
És de savis fer-los cas.
a

4 comentaris:

  1. Sílvia 3 de febrer del 2012, a les 12:05

    És de savis fer-los cas, però no del tot ni sempre ;)

    ResponElimina
  2. Helena Bonals3 de febrer del 2012, a les 12:22

    Sílvia: estic d'acord amb tu, però no em cabia en el poema!

    ResponElimina
  3. Eduard3 de febrer del 2012, a les 13:06

    Com Sísif, ens esmercem en un esforç inútil. Però no ens queda una altra sortida per ser que caminar, i caminar per poder ser.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals3 de febrer del 2012, a les 14:06

    Eduard: exacte, com el mite de Sisif. A vegades el passat, l'inconscient, va totalment en contra del que hem aconseguit amb el progrés. Però cal conviure amb tots dos.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...