Jo no em plantejaria poder sinó desig, ganes de viure, el que Nietzsche en ser fadrí i enamorat d'un amor no correspost amb la Lou Andreas Salomé deia poder, voluntat de poder, jo l'anomene amor, desig i gaudi en conjunt, les tres facetes que fan que l'individu estiga en armonia, i sí gairebé tots els móns poden sorgir de les tecles menys els impossibles, els que allò real lacanià guarda en l'inconscient per a descans del saber, de la paranoia del saber.
És que quan has estat en anàlisi ja no tens el poder com objecte sinó com a subjecte per exemple com a lluita pels nostres interessos i quan les coses van malament, per exemple lluitant pel lloc de treball esporàdicament o posant-te al teu lloc en conèixer algú, però acabes per no fer servir paraules com més, menys, millor, pitjor, poder, feblesa, lletjor, dalt baix, i si les fas servir no és en el context de posar a un per damunt d'un altre ni de abastar quelcom per a poder ¿...? al cap i a la fi te n'adones que el que un ésser humà vol és ¿què és? per a mi estimar, desitjar i gaudir però totes tres alhora i conjntament, el poder ja el deixe per a quan etic al discurs de l'amo en la faena o manant algú o abastant quelcom que em farà estimar, desitjar o gaudir com per exemple poder estudiar per a donar classes. No sé si m'entens, és difícil, perquè no tothom és igual, però jo intente posar-ho en paraules. Per a la gent que està molt de temps al discurs de l'amo el poder potser fins i tot sensual, però és una falsa sensualitat, és o mercantilitzar l'objecte de desig o fer-lo seu.
Bé, espere no haver sigut gaire feixuc amb tu, ja et deixe per hui. Una abraçada
El poder de la imaginació és infinit, és veritat. I diuen que com més es fa servir més s'alimenta i més creix. Bon dilluns!
ResponEliminaJo ho deia per allò de la imaginació al poder.
Eliminapoder com a nom i com a verb.
ResponEliminaBona setmana
Molt ben trobat, Enric.
EliminaJo no em plantejaria poder sinó desig, ganes de viure, el que Nietzsche en ser fadrí i enamorat d'un amor no correspost amb la Lou Andreas Salomé deia poder, voluntat de poder, jo l'anomene amor, desig i gaudi en conjunt, les tres facetes que fan que l'individu estiga en armonia, i sí gairebé tots els móns poden sorgir de les tecles menys els impossibles, els que allò real lacanià guarda en l'inconscient per a descans del saber, de la paranoia del saber.
ResponEliminaUna forta abraçada russafenca-valenciana
Vicent
Vicent, el desig és motor de la imaginació, i la imaginació seria poder, penso.
EliminaÉs que quan has estat en anàlisi ja no tens el poder com objecte sinó com a subjecte per exemple com a lluita pels nostres interessos i quan les coses van malament, per exemple lluitant pel lloc de treball esporàdicament o posant-te al teu lloc en conèixer algú, però acabes per no fer servir paraules com més, menys, millor, pitjor, poder, feblesa, lletjor, dalt baix, i si les fas servir no és en el context de posar a un per damunt d'un altre ni de abastar quelcom per a poder ¿...? al cap i a la fi te n'adones que el que un ésser humà vol és ¿què és? per a mi estimar, desitjar i gaudir però totes tres alhora i conjntament, el poder ja el deixe per a quan etic al discurs de l'amo en la faena o manant algú o abastant quelcom que em farà estimar, desitjar o gaudir com per exemple poder estudiar per a donar classes. No sé si m'entens, és difícil, perquè no tothom és igual, però jo intente posar-ho en paraules.
ResponEliminaPer a la gent que està molt de temps al discurs de l'amo el poder potser fins i tot sensual, però és una falsa sensualitat, és o mercantilitzar l'objecte de desig o fer-lo seu.
Bé, espere no haver sigut gaire feixuc amb tu, ja et deixe per hui. Una abraçada
Vicent
Avui sóc jo que estic feixuga, no entenc gaire el que dius, Vicent. M'agrada, però, això d'estimar, desitjar i gaudir.
EliminaEl poder de la imaginació no té límits
ResponEliminaEl poder de la imaginació és com el de la interpretació, no tenen límits.
Elimina