M'agraden les Tankas , m'agraden tant que la última canço , bueno no, la penúltima ,la vaig fer sobre un grup de 8 tankas 4 recitades i 4 cantades a piano i veu sense res més ....
Nit estrellada cúpula de miracles jo que m'estiro la galaxia ja em xucla com si fó una volva.
No que va!! es molt antiga.. formava part d'un llibre de l'any 1993 publicat per Tià de sa Real de manacor en la col·leccio el Turó ,"La Casa prop de la via" i si que es la última de les 8 tankkas que vaig musicar-me .
Ben profunda i certa la reflexió. Però compte, no deixis que et faci mal el fet que "els altres" se situïn. No voldria ser a la pell d'alguns 'situats' o 'situades', per molt glorioses que semblin, i envejables. Posseeixes riquesa interior i la saps comunicar.
(Sí que és una bona gaita, aquesta collonada que ara posen per entrar als comentaris... Es perd molt de temps)
Això de "situar-se", com les dues tankes, va en dos sentits, ja te'n deus haver adonat, Olga. Per mi el sentiment té sempre una "segona residència", que deia Isidre Martínez Marzo en un poema que vaig comentar.
No sé pas a què et refereixes, jo entro com sempre.
El tinc sovint aquest sentiment, em dic que no és suficient tot i saber que estic vivint els millors darrers anys. Això, d'alguna manera també és situar-se.
PS: Suposo que us referiu a la prova del robot, cada dia és més complicada. De vegades penso que no m'hi guipo prou bé
deomises: aquest també és "oficial", de bloc! M'agrada molt d'escriure tankes o bé haikus, dels quals a occident tendim a desvirtualitzar-ne el sentit original.
Que els bells darrers temps perdurin reneixent-ne de nous tan o més fantàstics.
ResponEliminaMaco el què dius en aquesta entrada.
Preciós cap de setmana, Helena.
Això, que duri.
EliminaM'agraden les Tankas , m'agraden tant que la última canço , bueno no, la penúltima ,la vaig fer sobre un grup de 8 tankas 4 recitades i 4 cantades a piano i veu sense res més ....
ResponEliminaNit estrellada
cúpula de miracles
jo que m'estiro
la galaxia ja em xucla
com si fó una volva.
Aquesta tanka te l'acabes d'inventar o és la de les 8 tankes?
EliminaM'agrada.
No que va!! es molt antiga.. formava part d'un llibre de l'any 1993 publicat per Tià de sa Real de manacor en la col·leccio el Turó ,"La Casa prop de la via" i si que es la última de les 8 tankkas que vaig musicar-me .
EliminaBen profunda i certa la reflexió. Però compte, no deixis que et faci mal el fet que "els altres" se situïn. No voldria ser a la pell d'alguns 'situats' o 'situades', per molt glorioses que semblin, i envejables. Posseeixes riquesa interior i la saps comunicar.
ResponElimina(Sí que és una bona gaita, aquesta collonada que ara posen per entrar als comentaris... Es perd molt de temps)
Això de "situar-se", com les dues tankes, va en dos sentits, ja te'n deus haver adonat, Olga. Per mi el sentiment té sempre una "segona residència", que deia Isidre Martínez Marzo en un poema que vaig comentar.
EliminaNo sé pas a què et refereixes, jo entro com sempre.
El tinc sovint aquest sentiment, em dic que no és suficient tot i saber que estic vivint els millors darrers anys. Això, d'alguna manera també és situar-se.
ResponEliminaPS: Suposo que us referiu a la prova del robot, cada dia és més complicada. De vegades penso que no m'hi guipo prou bé
Per mi "suficient" és una manera de dir amb bona nota, tot depèn de com t'ho miris, de quines són les teves necessitats primàries.
EliminaSempre són belles les tannkes, un instant per descriure, igual que els haikus...
ResponEliminad.
deomises: aquest també és "oficial", de bloc! M'agrada molt d'escriure tankes o bé haikus, dels quals a occident tendim a desvirtualitzar-ne el sentit original.
ResponElimina