En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 22 de gener del 2012

Retalla i enganxa

Cisternes seques esdevenen cims
pel tros d’escala que no mena enlloc.

Jo só d’on ve l’inesgotable foc,
petxines mortes.

Del vell vençut,
el somni clandestí d’un home gran.


[Espriu, “Inici de càntic en el temple”.
Carner “Cor fidel”

Carner “Cor fidel”
Olga Xirinacs “Petxines mortes”

Espriu “Indesinenter”
Margarit “Amor i temps”]

Tens un racó dalt del món 230 joc literari

a

2 comentaris:

  1. Eduard22 de gener del 2012, a les 20:23

    Molt reeixit, aquest tallar i enganxar!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals22 de gener del 2012, a les 20:59

    Gràcies, Eduard! No m'ho vaig pensar gaire, són versos que m'han arribat. Serien, d'alguna manera, passat, present i futur d'una vida.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...