Ja saps quin era l'encapçalament del meu antic blog, oi? Doncs això, crec que podríem dir que estem totalment d'acord. Trobar la poesia a les coses més senzilles i escoltar la seua veu, és un miracle que sols fa posible el vers. Un plaer , Helena Jo hui, m'he descabdellat del tot al meu blog :)
Això no és un plagi, helena. És una coincidència d'idees i conceptes, una empatia. A les dues ens agrada la senzillesa i les coses petites, doncs cadascuna ho diu a la seua manera i no entenc els motius pels que dius que em plàgies. Jo no hi veig cap plagi
Sí Helena, en les coses xicotetes és on rau l'esperit de la poesia, on habita el seu esperit, però les coses xicotetes són en sí grandíssimes com l'infinit en una paradoxa per allò micro, o el microscopi que s'endinsa en les profunditats de la matèria. La poesia és xicoteta i gran, grandíssima.
Perquè expressa el sentir, el pensar i el símbol de l'escriptura, tot alhora.
Ja saps quin era l'encapçalament del meu antic blog, oi? Doncs això, crec que podríem dir que estem totalment d'acord.
ResponEliminaTrobar la poesia a les coses més senzilles i escoltar la seua veu, és un miracle que sols fa posible el vers.
Un plaer , Helena
Jo hui, m'he descabdellat del tot al meu blog :)
Sí que me'n recordo de l'encapçalament, Joana. Et plagio pel dret i pel revés!
EliminaAixò no és un plagi, helena. És una coincidència d'idees i conceptes, una empatia. A les dues ens agrada la senzillesa i les coses petites, doncs cadascuna ho diu a la seua manera i no entenc els motius pels que dius que em plàgies. Jo no hi veig cap plagi
EliminaSí Helena, en les coses xicotetes és on rau l'esperit de la poesia, on habita el seu esperit, però les coses xicotetes són en sí grandíssimes com l'infinit en una paradoxa per allò micro, o el microscopi que s'endinsa en les profunditats de la matèria.
ResponEliminaLa poesia és xicoteta i gran, grandíssima.
Perquè expressa el sentir, el pensar i el símbol de l'escriptura, tot alhora.
Una abraçada
Vicent
M'agrada això: "Perquè expressa el sentir, el pensar i el símbol de l'escriptura, tot alhora".
Elimina!!
ResponEliminaEl teu comentari també és molt petit però molt suggerent, Jordi!
EliminaJordi estàs molt enigmàtic!!!
ResponEliminaEl Jordi sempre és molt enigmàtic.
EliminaSuposo que és la gràcia, captar aquests petits detalls que són invisibles als ulls de la majoria i convertir-los en versos. Tu en saps molt d'això!
ResponEliminaTu també captes, amb molta sensibilitat, petites coses del que t'envolta en els teus escrits, Sílvia.
Eliminala poesia es la nostra petita mes gran
ResponEliminaSí, Enric, per experiència.
EliminaLes gotes són les síl·labes dels mots, que llisquen poesia avall.
ResponEliminaEls trobadors feien poemes dels senhals a la dama. I en això estem, en deixar molles en els versos. Petit, però etern.
ResponEliminaQuè fa l'Anna Garcia? Poesia? Fotografia?
ResponEliminaJa me'l compraré! Gràcies.
ResponElimina