L’aurea mediocritas, un estat de tranquil•litat i equilibri cobejat per molts i tantes vegades, com molt bé diuen els últims versos d'aquest poema, «inaferrable, invisible». Costa molt plantar-se al mig d'un pas zebra!
M'agrada molt el teu poema, Jordi! No en puc fer cap més a l'alçada. Es complementa molt bé amb el meu, de fet. Aquests dos poemes sí que farien goig... ho sento, és que em fa molta il·lusió!
L’aurea mediocritas, un estat de tranquil•litat i equilibri cobejat per molts i tantes vegades, com molt bé diuen els últims versos d'aquest poema, «inaferrable, invisible». Costa molt plantar-se al mig d'un pas zebra!
ResponEliminaUna visió molt simbòlica d'aquest pas de zebra. Enhorabona per la teua capacitat d'abstracció i relació.
ResponEliminaB7s
Gràcies, Joana. Sempre estic fent història de l'art, fins quan faig poemes.
ResponEliminaSílvia: molt bon comentari! No sabia això de l'aurea mediocritas.
ResponEliminaT'esquitlles, zebra,
ResponEliminaper l'herba, pels colors
tan cobejada.
M'agrada molt el teu poema, Jordi! No en puc fer cap més a l'alçada. Es complementa molt bé amb el meu, de fet. Aquests dos poemes sí que farien goig... ho sento, és que em fa molta il·lusió!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl teu està molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi! El teu, millor.
ResponElimina