Trobo les idees
caminant,
tot i que no me les puc apuntar,
treballant,
entre la prosa quotidiana,
llegint,
encara que no hi tingui res a veure.
A vegades fins i tot
les tinc quan les vull tenir.
L'important és tenir-ne ganes,
ganes de debò.
I allò que trobes m'aporta i m'agrada.
ResponEliminaMolt bon dia, de debò.
Es fa el que es pot, Gemma!
ResponEliminaMolt bon dia!
És bonica la imatge del trobador d'idees. De vegades també són les idees que et troben a tu, potser perquè abans ja les havies tingut o buscat. Vénen i se'n van, m'agrada perquè tu les saps atrapar i fer-ne poesia, espero que que les ganes perdurin :)
ResponEliminaEl trobador d'idees és com el buscador de bolets, Sílvia. Li agrada de passejar pel bosc, encara que no se'n trobin. De moment en tinc moltes ganes.
ResponEliminaCrec molt en l'aplicació del principi, bastant oriental, de la no intencionalitat. Les idees solen venir soles, quan no les busques intencionadament. El que es requereix és una ment receptiva, no una ment indagadora.
ResponEliminaTambé m'agrada deixar-les fluir, sense anotar-les. Sovint crec que les oblido, però en realitat passen a un bagatge que sol aparèixer en altres moments, segurament en aquelles moments de receptivitat no intencionada. Crec que ve a ser el que diu el teu poema, o el que diu la Sílvia: les idees de vegades vénen perquè abans les havies tingut.
No defalleixis, tu segueix buscant i moltes vegades, com amb el Zen, quan no busquis et vindran de cop i volta. ;)
ResponEliminaEduard: un comentari d'aquesta altura tampoc el buscava! Trobo curiós això de la ment receptiva, el deixar fuir les idees i que aquestes vénen perquè abans les havíem tingut.
ResponEliminaAlyebard: no defalleixo, al contrari, els poemes em vénen a tongades, com aquell qui diu. Trobo "rovelloneres" de tant en tant.