Helena: Eres bona poeta i eres bona crítica literària. Els dos aspectes estan en tu. Amagar-se, mostrar-se, vetlar-se, ocultar-se, expressar-se. Les dues cares d'una mateixa moneda. Ara cap a fora. Després cap a dins. L'important és que la paraula anima la teua existència i ací ho demostres.
"Sento el que vull sentir, dic el que vull dir", brutal! Tant de bo pogués sentir el que vull sentir, sort de la poesia que ho permet.
ResponEliminaSílvia: normalment a la vida no sentim el que volem sentir. Per això hi ha la poesia, com dius tu.
ResponEliminaTot és possible al poema, TOT!!!
ResponEliminaEstic d'acord amb vosaltres, la poesia ens permet una forma d'expressió íntima i alhora velada. És el seu elusiu i profund misteri.
ResponEliminaEduard: ets la persona que fa els comentaris més brillants que he trobat des que tinc blocs.
ResponEliminamolt maco el poema :)
ResponEliminaAnònim: ets la Coralet?
ResponElimina:) no, sóc un seguidor qualsevol, aprofito per donar-te les gràcies pels teus poemes, fantàstics
ResponEliminajo crec que quan la poesia s'interpreta deixa de ser poesia i es converteix en una altra cosa... ara, no sé ben bé en què...
ResponEliminaGràcies, Anònim! Jo no sóc anònima...
ResponEliminaNúria: es converteix en més poesia, si és ben feta la interpretació.
Helena:
ResponEliminaEres bona poeta i eres bona crítica literària. Els dos aspectes estan en tu. Amagar-se, mostrar-se, vetlar-se, ocultar-se, expressar-se. Les dues cares d'una mateixa moneda. Ara cap a fora. Després cap a dins. L'important és que la paraula anima la teua existència i ací ho demostres.
Una abraçada
Ana
Ana: sí, la paraula anima la meva existència, ocultant o mostrant.
ResponElimina