En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 4 de febrer del 2012

L’amor és si no és

Sempre m’he guardat
el millor pel final,
per allò de l’endweight,
per austeritat,
per gust.
Hi ha persones
que també me les
reservo, no fos cas
les avorrís massa aviat,
que es consumissin
el desig,
la il·lusió
en ells mateixos.
Alguna no l’avorriré mai,
perquè no arribaré
enlloc amb ella,
l‘única manera
de continuar més enllà.

[inspirat en un poema de Josep Piera, Ara]


a

1 comentari:

  1. GEMMA4 de febrer del 2012, a les 9:23

    No hi ha temps per perdre, i el que si val la pena cal saber-ho cuidar.

    Bon cap de setmana, Helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...