En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dissabte, 7 de gener del 2012
Que lent el món
Escriure per matar el temps
o escriure per allargar-lo.
Comptar els minuts per plegar,
o no voler pedre'n ni un
per acabar un llibre.
Tenir el temps venut
o fer servir el lliure albir.
És l'ambivalència en què
ens movem algunes persones.
Minuts sensibles.
ResponEliminaI en pau et saludo, temps:
un llibre avança.
Escriure el vers,
ResponEliminadeixar-lo al lliure albir;
reinventar-te
Un llibre avança,
ResponEliminai com el vi, amics
que el temps millora.
Reinventar-te, però
escriure semblantment.
[Jordi i Joana: us contesto els dos haikus amb una tanka. Això del vi no és idea meva, però me l'apropio!]
Jo em dic que sí.
ResponEliminaQue alguna cosa
escriure és.
La mà m'ho nega
només somniar
el temps del vers.
Jo em dic que sí,
ResponEliminade poruga i eixorca,
a coratjosa.
Jo em dic: potser.
ResponEliminaQue al vers s'enreda
la flor del duel.
La mà m'ho nega:
al dol del temps
prens tu el vers.
:) Bona nit
Jo em dic: potser.
ResponEliminaMalgrat la mà m'ho nega,
el vers floreix.
Bon dia, vicicle.
Moltes gràcies, Jordi! Un signe d'admiració tan petit que diu moltes coses...
ResponEliminaM'agrada aquest bloc, hom s'hi enreda i en queda captivat!
ResponEliminaDesitjo que continuïs captivada, cantireta!
ResponEliminaSempre hi ha qui vol envasar el temps al buit, però moren sense temps...
ResponEliminaDes del far una abraçada d'ara.
onatge
onatge: a això, a la idea d'aquest poema em referia en el teu bloc fa una mica!
ResponEliminaHola Helena, així ho he entès, ja que parles molt clar..
ResponEliminano faré cap comentari en vers (que redéula, quins comentaris d'altura!)
ResponEliminad'ambivalent a ambivalent: caldrà triar! -un bon poema, mentrestant :)
coralet
Gràcies, coralet! Però sempre hi pots afegir un poema!
ResponElimina