En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de gener del 2012

Ingènua

Com una nena
fora i en el profund,
no és casual que
la veritat m'acompanyi,
mentre m'ho empasso tot.
a

2 comentaris:

  1. Col·lectiu d'antiartistes30 de gener del 2012, a les 20:00

    Els infants que s'ho empassen tot, i tot ho assimilen. Fa por. i estimula. I fa que el món tiri endavant. Fora i en el profund (excel·lent vers).

    ResponElimina
  2. Helena Bonals30 de gener del 2012, a les 21:39

    Eduard: no tots els infants són iguals (alguna cosa així deia l'autor de Peter Pan)!

    Gràcies per l'elogi, la mètrica sol portar al sentit.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...