Vull escriure un poema
i no em queda tinta a la ploma.
Finalment escric en lletra lligada,
lligada pel sentit.
El poema deixa espais en blanc,
i el text respira llibertat,
al contrari de l'espai de prosa.
"Cap dia sense una línia",
fins i tot a plena nit,
fins i tot a l'agost.
Helena, no sabia d'aquest nou bloc teu. L'acabo de descobrir. Els poemes que ens mostres són teus?
ResponEliminaPetons
Són tots meus! Em fa feliç que em visitis.
ResponEliminaI et seguiré visitant.
ResponEliminaPer a mi ets un bon referent.
Ara mateix em faig seguidora.
Mil gràcies, Gemma! No sé què passa amb el blogger que em canvia els comentaris i l'hora en què han estat fets.
ResponEliminaCap dia sense una línia, encara que només sigui per a dir que he passat per aquí.
ResponEliminaEstan trastejant el blogger :(
Així és, Helena. La poesia demana versos, línies, paraules, sentiments. Cap dia sense escriure. Preciós, intens i necessari. La poesia és un amant exigent...
ResponEliminaAlyebard: gràcies per la teva constància!
ResponEliminaAna: ets molt benvinguda, i més amb comentaris com aquest! M'agrada molt la imatge de la poesia com a amant exigent, dirigida a vegades a un altre amant exigent...
ResponElimina