En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de gener del 2012

Relliscar però no caure

Un trajecte de metro
que no s’allarga massa,
una pluja efímera,
perdre el temps a voltes,
no fer règim de tant en tant,
projectar-te en un poema
enmig del que és prosaic.
a

9 comentaris:

  1. cantireta5 de gener del 2012, a les 0:47

    Mai es perd el temps mentre se't llegeix, Helena.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals5 de gener del 2012, a les 9:11

    cantireta: doncs jo m'havia proposat d'escriure de tant en tant i ja veus!

    ResponElimina
  3. Joana5 de gener del 2012, a les 14:16

    Rellisquem doncs, Helena. Són moltes les coses que ens proporcionen la felicitat!!!

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca5 de gener del 2012, a les 16:20

    Pluja instigada
    per un cop de coratge,
    i un vers, tan fèrtil!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals5 de gener del 2012, a les 18:39

    Joana: és bo de relliscar, si no acabes caient del tot!

    Jordi: la pluja me l'heu instigat i encoratjat tots!

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca5 de gener del 2012, a les 19:20

    Bona nit, Helena.
    Ara hauràs de presentar dos llibres alhora, oi?

    ResponElimina
  7. Helena Bonals5 de gener del 2012, a les 19:54

    Un de crítica, i un de poesia, i un d'anticànons, i un...

    ResponElimina
  8. Jordi Dorca7 de gener del 2012, a les 12:11

    I un de teu...

    ResponElimina
  9. Helena Bonals7 de gener del 2012, a les 14:22

    Ja ho són, tots, de meus! Hi pot haver res de més personal que la poesia?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...