En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 11 de febrer del 2012

Exòtica

Amb aquest aire del sud,
llavis molsuts,
celles poblades,
que no diuen
gaire res de mi:
sóc catalana,
i encara que
una mica primitiva,
sóc fràgil i pendent dels altres,
tinc por de la natura
i no vull saber-ne gaire
del cos.

8 comentaris:

  1. Ment i cos. Dualitat eterna. L'acceptació del propi cos ha estat sempre tot un desafiament. I no ho dic per allò dels models de bellesa, sinó per la seua caducitat més que manifesta. Un dels pensaments que sovint li dic és "no em pots fer açò, si tu mateix ets jo, i jo qui tu ets" i em quede un poc més tranquil. Ell mai no em trairà, perquè al capdavall algú en algun lloc amagat del meu cervell va retallant-li el seu propi temps que és el meu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que profund! Ja se sap que el cervell no és res més que un òrgan del cos... el temps del cos i el del cap potser no són iguals, malgrat tot.

      Elimina
  2. Presó exòtica.
    Un bon començament.
    No cal fugir-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal fugir-ne,
      ni de l'un ni de l'altra,
      sentit fa rima.

      Elimina
    2. És igual, l'important és que passis per aquí. No pots inventar-te un haiku a cada passa!

      Elimina
  3. "perquè resulta que us estim començant per la carn" potser ahuries de començar a interessar-te una miqueta pel cos , el teu i el dels altres , perque es a partir del cos que ens interrelacionem. Tot comença i tot acaba amb el cos ...repensat'ho una miqueta Elena, o llegeix-te "TOT" Miquel Àngel Riera....de ben segur que descobriràs moltes coses.Noves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He tingut una molt mala experiència i no vull repetir. Ja he descobert tot el que cal descobrir. No serveixo per a això. Massa que m'he deixat influenciar i anul·lar com a persona. T'agraeixo el consell, però.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...