En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 3 de gener del 2012

La inspiració

A vegades la teva ombra
va per davant teu,
anticipant-se al futur.
A vegades va endarrere,
recordant el passat.
I d'altres pràcticament
no fas ombra,
és com quan somieges,
mig desperta,
mig adormida,
i la inspiració t'acompanya
més que mai.

a

5 comentaris:

  1. cantireta3 de gener del 2012, a les 22:34

    Quan la forquilla es queda a l'aire: no fa malbé el menjar, ni entra a la boca. L'aroma del menjar es fa notar més que mai.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals4 de gener del 2012, a les 8:13

    Sí, cantireta, en aquest equilibri semblant al d'una finestra oberta, que no ets ni dins ni fora, és quan es manifesta més el talent.

    ResponElimina
  3. Joana4 de gener del 2012, a les 9:16

    I aleshores no pots fer altra cosa que llevar-te del llit i escriure ràpidament allò que t'ha passat pel cap perquè no te s'oblide en l'estat de vigilia!!!

    ResponElimina
  4. Vicicle4 de gener del 2012, a les 21:38

    Preciós poema, Helena.

    I tanmateix, crec,
    només fent-li ombra
    és que veiem el món.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals4 de gener del 2012, a les 21:50

    vicicle: "mentre comprenien savis dits de cec" deia Espriu. En la foscor, les ombres, hi ha la lucidesa, també. Són maneres de veure-ho. La idea del somiejar l'he agafat de Jordana, ho he de dir.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...