En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 10 de gener del 2012

Repetició

La pastanaga davant del burro.
La pedra de Sisif.
Llevar-se cada dia
i anar a dormir cada nit.
Que torni la primavera.
Desitjar, tenir i perdre.

Per què detestem sovint
allò que som,
la nostra finitud,
la nostra impotència.
a

2 comentaris:

  1. Vicicle10 de gener del 2012, a les 10:38

    Perquè algú va inventar els déus
    mentre somnis un altre cantava.

    Perquè hom pintava el recer
    mentre la por dels cels espantava.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals10 de gener del 2012, a les 13:05

    Em descuidava de la repetició de la mètrica, que fas tan bé amb aquests versos!

    Jo també provo d'espantar la por dels cels, de cantar els somnis.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...