En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 20 de setembre del 2012

Com una pinya

La reconciliació sublim dels temes més enllà de les dissonàncies.
MAUROIS, André

Com la corol·la de la flor,
les arestes del vano
amb un sol nucli,
les interpretacions
de la realitat contradictòries,
però totes amb un
gran amor pel país.
La victòria
ens necessita a tots.
a

8 comentaris:

  1. Imma Cauhé20 de setembre del 2012, a les 20:09

    Un poema molt profund. El nucli, l'arrel és el començament de tot i a la vegada és el punt que manté tota l'existència. Si falla aquest nucli, tant els pètals com les "branillas" del vantall anirien a orris.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals20 de setembre del 2012, a les 20:25

    Imma,
    me l'ha inspirat la situació política d'avui.

    ResponElimina
  3. Sílvia 21 de setembre del 2012, a les 8:45

    El nucli, l'amor pel país. Reflecteix perfectament la concentració d'ahir! Has fet un bon ventall, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals21 de setembre del 2012, a les 9:56

      Jo en dic vano, el meu pare diu que és més genuí encara que no ho sembli. En castellà no existeix, vano.

      Elimina
    2. Helena Bonals21 de setembre del 2012, a les 13:06

      Ah, Sílvia, m'agrada la teva interpretació!

      Elimina
    3. Sílvia 23 de setembre del 2012, a les 15:00

      A casa també en diem vano! em pensava que era "incorrecte", i teniu raó és més genuí, fins i tot surt al DIEC.

      Elimina
  4. Joana22 de setembre del 2012, a les 14:00

    Cal seguir endavant!!!
    Mira que haver de sentir qque tenim quimeres!!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...