En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 1 de gener del 2012

El meu pa de cada dia

Fes altres coses que t'omplin.
Tot el dia davant de la pantalla!
Això és un vici, una pèrdua de temps.
És el territori de la mediocritat.

Per què estic colgada de blocs?
The answer is blowing in the wind...
a

5 comentaris:

  1. Joana1 de gener del 2012, a les 22:01

    Aiiiiiiiii, quina ceertesa, helena!!! Jo crec que això ens passa a tots i tot i que ho sabem, no sabem el motiu.

    Però no, no perdem el temps!!!

    Bon any triplicat!!!

    ResponElimina
  2. cantireta1 de gener del 2012, a les 23:29

    No, mentre se carrega la pantalla jo estenc una rentadora, i vigilo el foc, i m'oblido de fer alguna cosa, també...

    ResponElimina
  3. Helena Bonals2 de gener del 2012, a les 8:57

    Joana: és clar que no perdem el temps! Són els altres que no l'aprofiten.

    cantireta: a mi això m'absorbeix tant, que sovint m'oblido d'algunes coses (anava a posar absorveix!)

    ResponElimina
  4. cantireta2 de gener del 2012, a les 21:04

    "Absorveix" vindrà de Veix, poble a França? o d'"eix", o deix... o ... prou :D

    ResponElimina
  5. Helena Bonals2 de gener del 2012, a les 21:43

    cantireta: no sé que em passa amb les b i v, dec ser daltònica de les bilabials!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...