En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 22 de febrer del 2012

Foscor

Un carrer de nit,
amb els fanals apagats per avaria.
Qui no hagi viscut
una foscor com aquesta,
no sabrà apreciar mai
la llum de l'alba.

12 comentaris:

  1. No sabrà apreciar mai la llum de l'alba ni que els fanals tornin a funcionar si els reparen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, Sílvia. Sense temps ni contrast, les persones no saben apreciar les coses bones de la vida, i n'hi ha que ni així.

      Elimina
  2. les averies, sempre sobtades -tot i que no per això menys possibles;
    ens fan adonar de que de tot d'una podem perdre i això ens ha de fer recapacitar de el que tenim i del que podem no tenir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses excepcionals ens fan sortir de la rutina, com a mi em va suggerir aquest poema trobar-me en un carrer molt fosc.

      Elimina
  3. El desig de l'alba és més ferm que el mal de cap d'abans.

    ResponElimina
  4. De vegades és tan necessària la foscor... O l'avaria, fins i tot...


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'avaria és necessària per ser conscient de la realitat a vegades. Sofrir curteix.

      Elimina
  5. Igual que el dolor cal per sentir el goig, igual que la mort valora la vida, llum i fosca es doten mútuament de sentit. I més quan la fosca es veu imposada per allò inesperat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò inesperat és com una terrible injustícia al principi, després et vas acostumant a la fosca...

      Elimina
  6. Helena,
    Sí, és cert, a voltes la foscor ens permet apreciar més la claredat del dia. És quan ens adonem de tot el bon que tenim simplement amb veure la llum del sol. Un instant d'agraïment per tot el creat. La màgia d'estar vius.

    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...