En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 26 de juliol de 2012

Alguns fonemes
no sonen prou bé encara.
No hi ha imatges.

10 comentaris:

  1. Acompassat
    al ritme d'un nou vals
    ressonarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els teus fonemes sí que sonen bé! Perquè hi ha imatges molt concises. Jo darrerement no estic en vena, però no paro!

      Elimina
  2. Helena, acabe de donar pas a un nou blog d'un company del col·legi sobre fotos. Supose que t'agradara.
    B7s

    ResponElimina
  3. No paris mai! Hi ha dies que les imatges es veuen borroses però hi són, les duus dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims, Sílvia! Com la música, els poemes han de sonar bé. Gràcies a les imatges que trobes dins i fora teu alhora.

      Elimina
  4. Jo com que pel meu discurs mire sempre el costat denotatiu et diré que la imatge és fonamental, el tenir la persona al davant en comptes d'esoltar-la o tenir-la lluny o escrivint, i és que cal per a conèixer-se del tot, que mai no és dels tot conjuminar imatge amb paraules, inconscient amb la la part racional.
    I et diré que em sembla un haiku que diu tot en tres versos, la incomunicació de home modern que viu amb l'únic partenaire de la seua televisió o l'ordinador.
    M'ha agradat, curt, concís, i expressiú.

    Una abraçada valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      fonemes-imatges com sentits-sentit dels poemes. És el que jo penso, però m'agrada el que tu has pensat també.

      Elimina
  5. Ai,quina veritat més dolorosa, el que escriu fonemes sense imatges ;)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...