Jo com que pel meu discurs mire sempre el costat denotatiu et diré que la imatge és fonamental, el tenir la persona al davant en comptes d'esoltar-la o tenir-la lluny o escrivint, i és que cal per a conèixer-se del tot, que mai no és dels tot conjuminar imatge amb paraules, inconscient amb la la part racional. I et diré que em sembla un haiku que diu tot en tres versos, la incomunicació de home modern que viu amb l'únic partenaire de la seua televisió o l'ordinador. M'ha agradat, curt, concís, i expressiú.
Acompassat
ResponEliminaal ritme d'un nou vals
ressonarà.
Els teus fonemes sí que sonen bé! Perquè hi ha imatges molt concises. Jo darrerement no estic en vena, però no paro!
EliminaHelena, acabe de donar pas a un nou blog d'un company del col·legi sobre fotos. Supose que t'agradara.
ResponEliminaB7s
Ja l'he vist! I en penjaré una foto molt bona.
EliminaNo paris mai! Hi ha dies que les imatges es veuen borroses però hi són, les duus dins.
ResponEliminaGràcies pels ànims, Sílvia! Com la música, els poemes han de sonar bé. Gràcies a les imatges que trobes dins i fora teu alhora.
EliminaJo com que pel meu discurs mire sempre el costat denotatiu et diré que la imatge és fonamental, el tenir la persona al davant en comptes d'esoltar-la o tenir-la lluny o escrivint, i és que cal per a conèixer-se del tot, que mai no és dels tot conjuminar imatge amb paraules, inconscient amb la la part racional.
ResponEliminaI et diré que em sembla un haiku que diu tot en tres versos, la incomunicació de home modern que viu amb l'únic partenaire de la seua televisió o l'ordinador.
M'ha agradat, curt, concís, i expressiú.
Una abraçada valenciana
Vicent
Vicent,
Eliminafonemes-imatges com sentits-sentit dels poemes. És el que jo penso, però m'agrada el que tu has pensat també.
Ai,quina veritat més dolorosa, el que escriu fonemes sense imatges ;)
ResponEliminaSense imatges, sense pronunciar-se, la poesia va coixa.
Elimina