Freud parlava de la "regresió", que era quan es passava d'un estadi de l'ésser present a un estadi anterior i sempre comportava un trasbals i una orientació negativa, el que passa és que cal saber com ha estat la nostra vida per a poder formar la vida futura i present, i sempre anar endavant, seguint els estadis un darrere d'un altre, un exemple és quan eixim de casa dels nostres pares i tornem una altra vegada perquè hem deixat o ens ha deixat la persona que feia de parella nostra, això suposa una regresió, fins i tot ens pot fer caure una altra vegada en un estadi narcissista, però una regresió és molt difícil en la vida d'una persona, és sumament difícil regresar a un estadi anterior.
Bona frase: el que retorna et trasbalsa... Quan més grans ens fem ens convertim en gestors del nostre passat, i com a bons gestors hem d' aprendre a optimitzar els nostres recursos i a minimitzar pèrdues. Sempre endavant Helena
El que retorna pot trasbalsar perquè quan ens arriba per qualsevol motiu, ja no som els mateixos. Però esplèndids els retorns de Proust, de Tòlstoi i de tots aquells que ens han descrit, de grans, la infantesa i la joventut.
Freud parlava de la "regresió", que era quan es passava d'un estadi de l'ésser present a un estadi anterior i sempre comportava un trasbals i una orientació negativa, el que passa és que cal saber com ha estat la nostra vida per a poder formar la vida futura i present, i sempre anar endavant, seguint els estadis un darrere d'un altre, un exemple és quan eixim de casa dels nostres pares i tornem una altra vegada perquè hem deixat o ens ha deixat la persona que feia de parella nostra, això suposa una regresió, fins i tot ens pot fer caure una altra vegada en un estadi narcissista, però una regresió és molt difícil en la vida d'una persona, és sumament difícil regresar a un estadi anterior.
ResponEliminaSalutacions
Vicent
Vicent, a mi això de "renovar-se o morir" no m'agrada, és millor d'anar enrere o morir! No regresso pas, simplement tinc memòria.
EliminaBona frase: el que retorna et trasbalsa...
ResponEliminaQuan més grans ens fem ens convertim en gestors del nostre passat, i com a bons gestors hem d' aprendre a optimitzar els nostres recursos i a minimitzar pèrdues.
Sempre endavant Helena
Enric, no n'he sabut mai, d'optimitzar recursos! Faig el que puc.
EliminaA mi el que retorna em trasbalsa sempre, però cada vegada menys. A més, és bo fer una mirada enrere per entendre qui som i per què. Un bon poema!
ResponEliminaEl que retorna, com el que sura al cap dels anys, que deia Ferrater. Potser sí que cada vegada menys.
EliminaEl que retorna pot trasbalsar perquè quan ens arriba per qualsevol motiu, ja no som els mateixos.
ResponEliminaPerò esplèndids els retorns de Proust, de Tòlstoi i de tots aquells que ens han descrit, de grans, la infantesa i la joventut.
A mi em captiva el retorn del passat de Valéry, i la descripció de la infantesa de Mann a Tonio Kröger.
Elimina