Pots creure que els crítics
són eunucs que saben com es fa
i no ho han fet mai,
que la interpretació
no és creació,
que observar
és menys que inventar.
Però mai no te'n podràs desfer,
si proves l'aigua de Canaletes
de la interpretació.
És tan important dir el que cal dir
com sentir el que cal sentir,
encara que sintèticament.
No es fan la competència,
s'estima interpretant,
s'estima fent poesia.
Crítica i poesia són perfectament compatibles, en efecte. Aspirar a fer poesia deu ser també aspirar a entendre la que fan els altres, i ajudar als altres a entendre. Hi ha el tòpic del crític frustrat que aboca aquesta frustració carregant contra els autors que tenen l'èxit que a ell se li va negar. Però, si de ben segur es donen casos, crec que són anecdòtics.
ResponEliminaMorts els bons crítics històrics, la majoria dels que ara se'n diuen no es molesten a saber la història dels autors, però sí que es dediquen a lloar els amics. Exemples flagrants: gent de ràdio que publica llibres; gent de tele que publica llibres; periodistes que publiquen llibres. A tots els veureu entrevistats pels col·legues. La resta, anònims perquè ja no queda espai.
ResponEliminaEduard: són, més que anecdòtics, tòpics que ningú s'hauria de creure.
ResponEliminaOlga: quanta raó que tens! Per un cantó està bé la democratització de la cultura, per l'altre, que gent bona sigui ignorada i gent dolenta o molt mediocre sigui al capdamunt és trist. Algun dia caldria posar les coses al seu lloc, encara que fos poc democràtic!
A mi em sembla que comentar un poema per entendre'l és com el que va fer ma germana quan era petita (destrossar una nina que li van portar els reis per saber com dimonis parlava). I pel que fa al fet que els amiguets es facin la pilota entre ells encara que l'obra no sigui la millor de les obres literàries (o de cap altre tipus)... bé, tampoc no és una cosa privativa dels grans autors... si mirem entre els blogaires a vegades també els comentaris que ens fem entre nosaltres mostren certes preferències d'amistat. Vaja, que sigui com sigui, és difícil encertar-la en aquest món tan complicat :)
ResponEliminaNúria-nebuloses
Núria: molt interessant la comparació amb la nina, però no hi estic d'acord: jo no destrosso l'original, tampoc el milloro, tracto de dir-hi la meva i ja està, igual que un traductor.
ResponEliminahome, una traducció és una re-creació de l'obra, en una traducció hi ha interpretació però respectant el primer escrit, no ho veig ben bé igual... Jo el que volia dir és que quan es desvetlla tan cruament un poema se li treu tota la gràcia i ja no el llegeixes de la mateixa manera, és com si trobes una persona bellíssima i de cop i volta l'obres en canal per veure-li les entranyes... ja no tens la mateixa percepció oi? a més, pots córrer el perill que la teva interpretació sigui entesa com "la interpretació" i és clar... com sabem que l'autor/a volia dir això realment? i si has malinterpretat l'obra i queda per sempre més entesa així? no estàs traint l'autor?
ResponEliminaNúria: veig que tu ets de les persones que tenen prejudicis contra els crítics. No serveix de res el que jo digui en aquest cas. Només et diré que que sempre que un intèrpret faci una lectura diferent de l'original no serà dolent, sinó enriquidor. I un bon intèrpret no fa malbé la bellesa de l'original, per això mateix són de costat.
ResponEliminaem sap greu, no tinc prejudicis, i menys contra ningú, simplement pensava que podia dir la meva, justament em dedico a dir la meva sobre els llibres que llegim (al club de lectura, a l'escola amb els alumnes, amb els companys de feina i amb els amics...)i m'agrada discrepar i filosofar sobre coses relatives a la literatura, i sí, tu ho has dit, un bon professional -del que sigui- no acostuma a fer malbé res. I per últim, em sembla que jo en cap moment he parlat del que tu ets o deixes de ser, sinó del fet d'interpretar o no els poemes, i si malgrat que a mi no m'ho sembli he dit alguna cosa que t'hagi pogut ofendre personalment et demano disculpes.
ResponEliminaNúria-nebuloses
No passa res, Núria, és que estic massa sensibilitzada amb el tema! Estic contenta que t'ho hagis pres tan bé!
ResponEliminaAquell que interpreta, deixa empremta al vers més tort. Aquell que tradueix, encara al besllum l'opacitat del vers estranger. Helena, jo estic amb tu!
ResponEliminaMolt ben explicat el que jo provo de dir, cantireta.
ResponEliminaEl poema és per si mateix. No es pot destrossar perquè és un artefacte, un univers propi. Les crítiques i les reflexions només el poden fer créixer, a ell i als lectors.
ResponEliminaMolt bo això que dius, Sílvia. Creix el poema, creixen els lectors amb la crítica.
ResponEliminaLa crítica literària és molt important. Per descomptat cada lector va a tenir la seua opinió sobre un poema, d'una novel·la, d'una obra de teatre...No obstant açò, el crític acosta l'obra al lector mitjà. Moltes vegades comprem un llibre perquè hem llegit una ressenya en un periòdic o en una revista literària. Aqueixa ressenya ens desperta l'interès sobre determinat autor o sobre determinada obra. Si no existira el crític com a mediador segurament ens veuríem més perduts en l'univers laberíntico de la immensa quantitat d'obres que existeixen publicades. Un bon crític és el que no es ven per diners ni per amiguismo. Jutja l'obra per la seua qualitat. El seu gust és persona, però exquisit. Un mal crític es ven per favors, diners o amiguismo. No és fàcil exercir la crítica literària amb justícia i de manera equànime. Quan em trobe un crític que jutja les obres, els poemes pel plaure de jutjar-los i per a acostar aqueixes obres a més lectors crec que estic davant un vertader crític que compleix la seua funció en aquesta societat. Adore la crítica literària. En realitat és un gènere literari més. Un bon crític literari no és un escriptor frustrat. Generalment els millors crítics són també escriptors d'algun altre gènere literari. O són professors o traductors. En fi que els necessitem i benvinguts siguen sempre que la seua labor de selecció estiga guiada per la saviesa i bon judici per per l'or, els favors o les pressions...
ResponEliminaUna abraçada
Ana
Ana: jo tinc un handicap per ser crítica: llegeixo a poc a poc. Però m'agrada d'aconsellar anticànons, quan m'hi poso, fa temps que no en llegeixo, o millor dit, que no n'acabo cap.
ResponElimina