En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 3 de juny del 2012

A voltes marxen
perquè no t'han sabut
retenir gens.


18 comentaris:

  1. Els homes marxem normalment perquè no sabem retenir les dones, però també perquè per al nostre començament no necessitem l'amor, sinó el gaudi, per a un home, el gaudi és el que li fa tenir la fortalesa per arribar a una dona, més que l'amor, aquest per sí de sol no és capaç de portar un home a una dona, hi ha homes que tenen terror a l'amor, els passa als que busquen relacions esporàdiques i no gens compromeses, l'amor per a un baró és normalment un entrebanc que hi arriba, però ho temem amb tota la nostra ànima, en contra de les dones que el teniu com la condició "sin equanum" per a una relació (sempre per norma general), les dones han d'"enganyar", han de "convèncer" o si més no de "conquerir" l'amor del baró, que triga en arribar i teniu ben segur, no hi és mai en el començament d'una relació, però és durant tota la relació present el gaudi, l'amor i el desig arriben més tard. Però hi arriben!

    Un petó d'amic

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. També els textos que no s'entenen, es rebutgen a vegades perquè no s'hi ha sabut entrar. Jo crec en l'a priori d'una relació, els homes poden estar enamorats encara que no estimin d'entrada.

      Elimina
  2. Sí, passa molt, a mi personalment amb molts textos, que faig una lectura ràpida de dos o tres línies i no el llegisc, i després podria haver arribat a estar de grat amb el text en qüestió, ara allò dels homes i les dones saps que no es pot generalitzar mai, però al meu cas fins als quatre mesos d'estar amb la meua dona no va eixir aquell ¡! anomenat amor, i dura fins ara, i no me n'he arrepentit, però de vegades molts homes pensen que estan més lliures sense ell, tot i que hem de saber com diu el protagonista masculí a l'Audrey Hepburn a la pel·lícula "Desayuno con diamantes" que tots ens pertanyem uns a uns altres.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Hi estic totalment d'acord. Tots els que marxen és per orgull de no haver sabut tenir-te amb ells més estona. Val més una fugida a temps que una derrota. I que trist!

    ResponElimina
  4. Com l'aigua entre els dits,
    hom s'entesta
    en beure'n a glops
    fins a quedar-ne tip...

    És bell i trist. Com la condició humana. Petons, maca.

    ResponElimina
  5. Nosaltres ja teníem les mans a punt i el cor encès per combatre aquell fred de l'ànima. I ens quedem amb el fred perquè ens han pres el foc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga: a vegades et roben el cor, d'altres només el foc. Ens quedem amb el fred de la poesia.

      Elimina
  6. Jo no dec ser un home... doncs ...
    dec ser un mitjó esbucat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel: no tens condició humana??? Quina sort.

      Elimina
    2. Es veu que no... no n'estic segur. A voltes dic que marxo pero sempre em quedo... Deu ser Hormonal...el lòbul dret el tinc hipoactiu ... no ho entenc perque no calcilo res me sembla que a l'esquerra hi tinc una dona ... i al prefrontal un nen . Soc raro.

      Elimina
    3. Miquel Àngel: una dona i un nen, sí, la veritat és que quan parles tens un deix de persona bona.

      Elimina
  7. Llibres, versos, homes o dones... retenir el riu és inútil: passa, i tanmateix sempre hi és.
    Bé, quan dic riu vull dir temps, és clar. No sé si et refereixes a relacions personals o impersonals. potser és ben bé el mateix.

    ResponElimina
  8. Potser ens cal una llibreta, una càmera, un instant més per retenir aquell que ens ha de canviar la vida. Potser només cal que ens hi fixem més...O no ha de ser. Esbucar mitjons.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...