En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 22 d’agost del 2012

Poema escrit,
sense lletra de metge,
en la recepta.
Un camí d'apropar
allò bell i allò útil.


8 comentaris:

  1. Que bell que ens receptis poesia!...Segur que cura! Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon comentari, Núria, a tothom li haurien de receptar poesia!

      Elimina
    2. M'ha recordat aquest poema visual que vaig veure fa temps (http://fentpunyetes.blogspot.com.es/2011/09/inici-de-cantic-en-el-temple.html). Tot i que la poesia de vegades, com la lletra de metge, costi d'entendre. Penso que aquí has fet una bona associació d'allò bell i allò útil.

      Elimina
    3. perdona, el link no funciona. Ho vaig veure aquí: http://lamochilafilosofica.blogspot.com.es/2010/01/poemas-edoardo-sanguineti.html

      Elimina
    4. Sílvia, el poema visual i l'escrit que enllaces són molt bons.
      La lletra de metge l'odio! M'he alliberat en el poema en aquest sentit.

      Elimina
  2. Va dir Antonio Machado "sólo el necio confunde valor y precio" ja sé que hi haurà molta gent que ens diga, però això que escriviu, per a què us val? és inútil! esteu perdent el temps! o pitjor, ens diuen, Això és un passatemps qualsevol, però la utilitat i la bellesa es porta dins del cor, no ha de ser útil a ningú més que a nosaltres, i només per a nosaltres, nosaltres som el sentit de les coses sense arribar al paradigma de la realitat descartiana de que tot és sols si jo sóc, no, no és així, però en certa manera com a gran filòsof també cal arreplegar en les nostres xarxes quelcom de la seua collita i la bellesa, la utilitat ho és per a nosaltres, no per a nosaltres, per a tu individualment, per a mi individualment i si els altres volen per a ell o per a aquell o per a tal i tal.
    No podem mesurar la bellesa ni la utilitat, només el mètode científic s'hi ha entestat i amb resultats pobres, paupèrrims. L'art, la veritat, és fora del mètode científic, és més ample, més, jo diria, important. I que sapiguem que les paraules igual que poden fer mal poden guarir, les ànimes i fins i tot els cossos.

    Una salutació ja més fresqueta des de València

    Vicent

    ResponElimina
  3. Petit poema de resposta:

    Repta la distància,
    una lletra per conquerir-la,
    i el cor, sempre el cor
    per desarmar-la

    ResponElimina
    Respostes
    1. La distància virtual? Qué difícil, misteriós i maco, aquest poema!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...