En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 29 de gener del 2012

Mai no se'n sap prou

Les idees em vénen caminant,
i amb la ploma a la mà
també em deixo anar.
M'agrada el concepte
i m'agrada la forma.
La mètrica em porta al sentit,
el sentit a la mètrica.
Però el que faig
mai és prou bell,
per molt que ho brodo,
mai és a l'altura
del sentiment
que reflecteixo.
a

5 comentaris:

  1. cantireta29 de gener del 2012, a les 18:37

    Crí(p)tica... emocionant...maca ets tu.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals29 de gener del 2012, a les 19:03

    Jo críptica??? Però si sóc un llibre obert! Crítica sense la "p" i ja està!

    ResponElimina
  3. cantireta30 de gener del 2012, a les 11:18

    Com de cripta...fonda i suggerent. :*

    ResponElimina
  4. Sílvia 30 de gener del 2012, a les 11:20

    Falsa modèstia poètica, el sentiment és brodat en aquest cas!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals30 de gener del 2012, a les 12:29

    cantireta i Sílvia: faig el que puc, i m'ho passo molt bé! Això de no estar prou contenta amb l'obra també li passava a Kafka, o sigui que...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...