En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 15 de gener del 2012

La música com a soroll

Una estació de metro plena de quadres,
una botiga de roba on s'hi recita
un poema cada cinc minuts,
un restaurant colgat de llibres.

Ens atiborren de música de fons
ens agradi o no.
Diuen que ven més.
A mi em fa avorrir-la.
a

3 comentaris:

  1. Vicicle15 de gener del 2012, a les 22:50

    Oci i cultura és un titular ben habitual a tot arreu. Aquesta vessant decorativa de l'art sembla que s'imposa al nostre temps.

    ResponElimina
  2. cantireta16 de gener del 2012, a les 1:06

    Sí, Helena!! Molt ben dit!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals16 de gener del 2012, a les 9:03

    Vicicle: més que decorativa, completament ornamental, sense cap raó de ser. Per als qui els saben apreciar la música com els que no.

    cantireta: ben dit no ho sé, però dit sí!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...