En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 de febrer del 2012

Parelles i poemes

Com quedar-se mut
quan ets amb algú
prenent alguna cosa.
El geni d'una relació
es manifesta en la capacitat
de fer que aquests moments
no durin massa, diuen.
Tampoc jo vull que durin gaire
els silencis entre poema i poema,
no pas per horror vacui,
sinó per necessitat.
a

4 comentaris:

  1. Jordi Dorca12 de febrer del 2012, a les 17:20

    Sense horror m'acabo d'instal·lar en aquest silenci.
    N'hi ha tants!

    ResponElimina
  2. cantireta15 de febrer del 2012, a les 11:22

    Silencis eloqüents, somriures que expliquen frases senceres... Cesures necessàries, sempre.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals15 de febrer del 2012, a les 21:54

    Els silencis són tan importants com les paraules, per això el vers deixa tant d'espai en blanc.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...