En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 26 de gener del 2012

Les dues cares

Comento novel·la
però només anticànons.
Escric crítica
però no en llegeixo.
Escric sobre art
però no en faig.
Provo d’entendre la poesia
i faig poesia intel·ligible.

Si escrius com Margarit
potser no seràs mai com Paul Celan,
si ets un dissenyador
no seràs mai com un pintor.
a

4 comentaris:

  1. Olga Xirinacs26 de gener del 2012, a les 10:52

    Fantàstic, Helena. Amb aquest encertat poema dónes peu a un comentari que volia fer, i que segurament posaré al meu blog avui o demà (ja t'avisaré). El teu poema gairebé respon a una qüestió que discutíem aquests dies passats, durant les llargues hores de clínica. Seria massa llarg per exposar-ho en comentari.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals26 de gener del 2012, a les 12:15

    Espero el teu comentari, Olga. Veig que ha anat bé!

    ResponElimina
  3. GEMMA26 de gener del 2012, a les 19:06

    I a més diria que tens talent per fer bé el que fas.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals26 de gener del 2012, a les 21:29

    Gemma: no sé si tinc talent: m'agrada. Tinc més talent per dibuixar, però m'agrada més això!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...