En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 26 de gener del 2012

Les dues cares

Comento novel·la
però només anticànons.
Escric crítica
però no en llegeixo.
Escric sobre art
però no en faig.
Provo d’entendre la poesia
i faig poesia intel·ligible.

Si escrius com Margarit
potser no seràs mai com Paul Celan,
si ets un dissenyador
no seràs mai com un pintor.

4 comentaris:

  1. Fantàstic, Helena. Amb aquest encertat poema dónes peu a un comentari que volia fer, i que segurament posaré al meu blog avui o demà (ja t'avisaré). El teu poema gairebé respon a una qüestió que discutíem aquests dies passats, durant les llargues hores de clínica. Seria massa llarg per exposar-ho en comentari.

    ResponElimina
  2. Espero el teu comentari, Olga. Veig que ha anat bé!

    ResponElimina
  3. I a més diria que tens talent per fer bé el que fas.

    ResponElimina
  4. Gemma: no sé si tinc talent: m'agrada. Tinc més talent per dibuixar, però m'agrada més això!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...