El sabó serveix per desagregar el que està adherit. Dissol i permet dissociar materials. D'alguna manera, no deixa de ser una manera de mobilitzar el que ha quedat retingut. Si algunes partícules, lleus, quasi tan lleugeres com l'aire, s'escapen i s'eleven, podem imaginar que escapen definitivament de la maledicció materialista de la gravetat. Podem imaginar que hi ha cel.
Primerament dir-te que trigue una miqueta en contestar-vos els comentaris perquè tinc l'ordinador espatllat, i que en quant el tinga us contestaré i us comentaré a diari, ara he d'anar de tant en tant a un cíber, i per problemes personals he hagut de posar això dels comentaris, disculpa.
La brutícia, la terra, i allò material de tant en tant fuig per trobar allò espiritual, el cel, com aquell que intenta trobar el seu camí, i el busca com quelcom irrenunciable.
Una bombolla de sabó efímera que cerca el sublim, genial! M'agrada molt la imatge acompanyada d'aquest haiku.
ResponEliminaTu sí que en saps, d'interpretar!!!
EliminaN'he après amb tu ;)
Eliminauna bombolla subtil com un haikú. Gràcies per participar
ResponEliminaGràcies a la teva fotografia.
EliminaLa màgia de l'instant reflectida a l'interior de la bombolla, un instant breu i fugisser com la felicitat, que cal aprofitar quan se'ns presenta!!!
ResponEliminaNormalment no es pot aprofitar, s'esvaeix.
EliminaEl sabó serveix per desagregar el que està adherit. Dissol i permet dissociar materials. D'alguna manera, no deixa de ser una manera de mobilitzar el que ha quedat retingut. Si algunes partícules, lleus, quasi tan lleugeres com l'aire, s'escapen i s'eleven, podem imaginar que escapen definitivament de la maledicció materialista de la gravetat. Podem imaginar que hi ha cel.
ResponEliminaEl cel existeix, el que no sé és si el metafòric també ho fa.
ResponEliminaa mi aquesta bombolla em recorda el setè cel..:)
ResponEliminaA mi també, Lolita.
EliminaQuè hi haurà dins la bombolla?
ResponEliminaImaginació.
Elimina... I elevant la fràgil curvatura dels colors...
ResponEliminaOlga
Sí, Olga, els colors de l'arc de sant Martí.
EliminaPrimerament dir-te que trigue una miqueta en contestar-vos els comentaris perquè tinc l'ordinador espatllat, i que en quant el tinga us contestaré i us comentaré a diari, ara he d'anar de tant en tant a un cíber, i per problemes personals he hagut de posar això dels comentaris, disculpa.
ResponEliminaLa brutícia, la terra, i allò material de tant en tant fuig per trobar allò espiritual, el cel, com aquell que intenta trobar el seu camí, i el busca com quelcom irrenunciable.
Una forta abraçada de
Vicent
Moltes gràcies, Vicent. La veritat és que em projecto en aquest haiku, fa cinc anys que provo de fugir de la brutor.
EliminaI escapa d´una forma tan màgica que n´estic segura que trobarà el cel.
ResponEliminaPreciós aquest haiku!!
Bessets.
Moltíssimes gràcies, sa lluna!
EliminaOOOOH genial!
ResponEliminaGenial amb g de gràcies!
EliminaBon resultat a partir d'adob i saó.
ResponElimina