En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 8 de gener del 2012

D'un vers de Vicicle

Jo em dic: potser.
Malgrat la mà m'ho nega,
el vers floreix.

Tinc el millor:
malgrat el temps en contra,
estic tranquil·la.

a

12 comentaris:

  1. Joana8 de gener del 2012, a les 10:54

    És clar que sí, Helena. Tot otser i el vers es pren per tot arreu malgrat la irreverància de Cronos, que de vegades recluta tot el temps per a ell solet.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals8 de gener del 2012, a les 12:16

    Joana: el temps en contra és una imatge per dir que vaig a contracorrent. I "Tinc el millor", significa que tinc "el mejor enemigo de lo bueno".

    ResponElimina
  3. Vicicle8 de gener del 2012, a les 13:53

    Touché. Un poema preciós, esperançat i realista alhora, cosa gens fàcil.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals8 de gener del 2012, a les 14:05

    Merci beaucoup, Vicicle. Va bé això d'inspirar-se en els altres!

    ResponElimina
  5. cantireta8 de gener del 2012, a les 19:48

    & ( jo aplaudint )!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals8 de gener del 2012, a les 19:53

    S'agraeixen els aplaudiments de tot cor!

    ResponElimina
  7. Olga Xirinacs8 de gener del 2012, a les 20:21

    Aquí hi ha el saber fer: "estar tranquil·la". Malgrat tantes coses adverses, malgrat impaciències i desenganys.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals8 de gener del 2012, a les 22:05

    Que maco això que dius, Olga.

    ResponElimina
  9. Jordi Dorca9 de gener del 2012, a les 11:20

    Esteu esplèndids, magnífics com el llantió i les pedretes. Aplaudiments, doncs.

    ResponElimina
  10. Helena Bonals9 de gener del 2012, a les 21:57

    Gràcies, Jordi! D'un bloc a un altre...

    ResponElimina
  11. Anònim11 de gener del 2012, a les 13:46

    em sume als aplaudiments!

    com veus, llig els poemes de dalt a baix, a vore els altres... ;)

    coralet

    ResponElimina
  12. Helena Bonals11 de gener del 2012, a les 13:54

    Em fa molta il·lusió, venint de tu, coralet.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...