En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 8 de gener de 2012

D'un vers de Vicicle

Jo em dic: potser.
Malgrat la mà m'ho nega,
el vers floreix.

Tinc el millor:
malgrat el temps en contra,
estic tranquil·la.

12 comentaris:

  1. És clar que sí, Helena. Tot otser i el vers es pren per tot arreu malgrat la irreverància de Cronos, que de vegades recluta tot el temps per a ell solet.

    ResponElimina
  2. Joana: el temps en contra és una imatge per dir que vaig a contracorrent. I "Tinc el millor", significa que tinc "el mejor enemigo de lo bueno".

    ResponElimina
  3. Touché. Un poema preciós, esperançat i realista alhora, cosa gens fàcil.

    ResponElimina
  4. Merci beaucoup, Vicicle. Va bé això d'inspirar-se en els altres!

    ResponElimina
  5. S'agraeixen els aplaudiments de tot cor!

    ResponElimina
  6. Aquí hi ha el saber fer: "estar tranquil·la". Malgrat tantes coses adverses, malgrat impaciències i desenganys.

    ResponElimina
  7. Esteu esplèndids, magnífics com el llantió i les pedretes. Aplaudiments, doncs.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Jordi! D'un bloc a un altre...

    ResponElimina
  9. em sume als aplaudiments!

    com veus, llig els poemes de dalt a baix, a vore els altres... ;)

    coralet

    ResponElimina
  10. Em fa molta il·lusió, venint de tu, coralet.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...