Sempre en tota acció, escrit o cosa parlada hi ha un marge, allò que no es diu o no es pot dir i on el llenguatge no hi arriba, i en cada marge que deixem ix una idea o cosa que és la resta que hi queda en cada acte que permet que tot avance, en la "falta" està la dialèctica de la Història, el seu avanç, en la seua imperfecció o incompletud.
Els versos s'escapcen per la dreta i per l'esquerra! No tenen espai de prosa, això els caracteritza. He posat el poema al centre perquè tingués més marge per tots dos costats.
Respire el silenci,
ResponEliminael so del vers.
els cims del cel.
Molt bonic, helena, el silenci al poema és un element molt sonor que cal acaronar.
És un poema que em surt d'haver comentat molts de poemes.
EliminaSempre en tota acció, escrit o cosa parlada hi ha un marge, allò que no es diu o no es pot dir i on el llenguatge no hi arriba, i en cada marge que deixem ix una idea o cosa que és la resta que hi queda en cada acte que permet que tot avance, en la "falta" està la dialèctica de la Història, el seu avanç, en la seua imperfecció o incompletud.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Si no hi hagués aquest marge no hi hauria interpretació, Vicent.
EliminaDiu un bon amic que els versos s'escapcen per la dreta... No parla pas de política, clar!
ResponEliminaEls versos s'escapcen per la dreta i per l'esquerra! No tenen espai de prosa, això els caracteritza.
EliminaHe posat el poema al centre perquè tingués més marge per tots dos costats.
Aquest silenci és la màgia de la poesia, el que se'ns escapa i no podem caçar a través de les paraules.
ResponEliminaSílvia,
ResponEliminamolt d'acord! Ho has definit molt bé.
Aquest silenci ric i valuós, dóna els seus fruits -la poesia- en raconets senzills, però màgics.
ResponEliminaM'ha agradat, Helena!.
Els teus silencis poètics mai són incòmodes.
ResponEliminaGràcies, cantireta! Les teves paraules tampoc són incomodes.
Elimina