En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 24 d’agost del 2012
A classe s'estudien els clàssics
L'Edat Mitjana no és tan lluny,
la teva infantesa tampoc.
Sempre es torna als clàssics,
voldríem que fós així.
Però l'autenticitat és
històricament inassolible,
ens deien a classe.
No sé en quin sentit deien o anomenaven autenticitat, però sí, certament la que jo conec és inasolible, ni en els clàssics alemanys del romanticisme ni als francesos existencialistes del XX, ni al segle d'or de la nostra literatura ni als clàssics romans ni grecs podem cuadrar el cercle, trobar allò que definisca perfectament un autor o colla d'autors. Cada generació trau una resta a tot allò dit que es torna a repetir generació rere generació però amb una ínfima resta que és el que defineix la nova generació.
Però pensa que ací ningú no supera ningú, cadascun és un símptoma diferent i aillat que ha fet el seu llaç social. Només en filosofia els més materialistes van parlar de superacions, però és un "semblant" que diuen en psicoanàlisi això de les superacions, no se supera, es troba el camí propi i diferent, si més no jo que he deixat enrere paraules com millor, pitjor, superar, etc.
Bé, no sé si ho entendràs però parlar de nivells, de superació, de millors i pitjors és molt del discurs capitalista en el que tots com ja saps estem al llarg del dia però cal saber que no és el Lloc amb majúscules sinó un lloc com altre qualsevol.
En fi, disculpa si xoquem però era necessari que fera aquest incís.
Vicent, quan parlo de superar estic dient que volem creure que les coses no són iguals a les de l'època de la Jane Austen, però tot ha canviat perquè res no canviï. Si no, no ens faria falta llegir-la.
tens raó. Vaig tenir una infantesa molt feliç. No per tenir gaires coses, a casa no van haver.hi , ni hi han , masses peles. Però sempre estàvem junts. la meva iaia no sabia ni llegir ni escriure però era un pou de saviesa. El sentit comú en essència pura
Sempre que puc retorno a Ausiàs March i penso això que dius, no som tan lluny. A la meva infantesa hi retorno sovint per comprendre'm, i no perquè fos precisament feliç.
Jo hi tinc clarobscurs. Esports i mates eren claus a la meva creu. I alguns personatges...preferiria no haver-los conegut mai. Però aquí estic, per aprendre de la memòria fonedissa del record.
No sé en quin sentit deien o anomenaven autenticitat, però sí, certament la que jo conec és inasolible, ni en els clàssics alemanys del romanticisme ni als francesos existencialistes del XX, ni al segle d'or de la nostra literatura ni als clàssics romans ni grecs podem cuadrar el cercle, trobar allò que definisca perfectament un autor o colla d'autors. Cada generació trau una resta a tot allò dit que es torna a repetir generació rere generació però amb una ínfima resta que és el que defineix la nova generació.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Vicent: per a nosaltres l'autenticitat és creure que hem superat la Jane Austen. Cosa que és mentida.
EliminaPerò pensa que ací ningú no supera ningú, cadascun és un símptoma diferent i aillat que ha fet el seu llaç social.
EliminaNomés en filosofia els més materialistes van parlar de superacions, però és un "semblant" que diuen en psicoanàlisi això de les superacions, no se supera, es troba el camí propi i diferent, si més no jo que he deixat enrere paraules com millor, pitjor, superar, etc.
Bé, no sé si ho entendràs però parlar de nivells, de superació, de millors i pitjors és molt del discurs capitalista en el que tots com ja saps estem al llarg del dia però cal saber que no és el Lloc amb majúscules sinó un lloc com altre qualsevol.
En fi, disculpa si xoquem però era necessari que fera aquest incís.
Salutacions
Vicent
Vicent, quan parlo de superar estic dient que volem creure que les coses no són iguals a les de l'època de la Jane Austen, però tot ha canviat perquè res no canviï. Si no, no ens faria falta llegir-la.
EliminaCadascú ha de triar els seus propis clàssics on tornar quan ho necessitem.
ResponEliminaLa meva iaia, al cel sia, és el meu clàssic preferit
Enric, veig que deus estar enamorat de la teva infantesa!
Eliminatens raó. Vaig tenir una infantesa molt feliç. No per tenir gaires coses, a casa no van haver.hi , ni hi han , masses peles. Però sempre estàvem junts.
Eliminala meva iaia no sabia ni llegir ni escriure però era un pou de saviesa. El sentit comú en essència pura
Sempre que puc retorno a Ausiàs March i penso això que dius, no som tan lluny. A la meva infantesa hi retorno sovint per comprendre'm, i no perquè fos precisament feliç.
ResponEliminaJo era feliç, de petita, amb matisos, com per exemple que era molt maldestre en els esports.
EliminaAusias March, no puc amb ell per la llengua que feia servir, en necessito traducció!
Jo hi tinc clarobscurs. Esports i mates eren claus a la meva creu. I alguns personatges...preferiria no haver-los conegut mai. Però aquí estic, per aprendre de la memòria fonedissa del record.
ResponEliminacantireta, aquí estem tots!
Elimina