Els teus versos m'han inspirat, i mira que és difícil aquests dies. M'agrada com has fet confluir progrés i enderroc en tan poques paraules. Tens una facilitat increïble de síntesi!
Realment aquestes imatges en cases en runes donen la sensació de tristesa i de desolació personal i universal, és com si la nostra vida en veure-les quedara en un impass de mort. La nostàlgia també ens pot venir al cap.
fosc l'enderroc,
ResponEliminacerca clars entre runes.
als seus clivell.
No em faces cas, Helena. Sols jugava amb els mots.
Molt ben trobar!
Tens molta facilitat per fer versos, Joana! Si l'apries una mica pots fer-ne una entrada tu!
ResponEliminaEls teus versos m'han inspirat, i mira que és difícil aquests dies. M'agrada com has fet confluir progrés i enderroc en tan poques paraules. Tens una facilitat increïble de síntesi!
ResponEliminaI tant, que t'has inspirat!
EliminaRealment aquestes imatges en cases en runes donen la sensació de tristesa i de desolació personal i universal, és com si la nostra vida en veure-les quedara en un impass de mort.
ResponEliminaLa nostàlgia també ens pot venir al cap.
Salutacions
Vicent
Ja se sap que les runes solen ser molt romàntiques.
EliminaJo també m'he inspirat ací.
ResponEliminaQuin honor!
EliminaM'agraden les lleus sorpreses que apareixen als enderrocs: són fantasmes capturats en un moment de distracció.
ResponEliminaMolt bon comentari, Olga!
Eliminaconvinc amb la Sílvia en lloar la teva capacitat de síntesi. Guapo de veritat
ResponEliminaGràcies, Enric, jo crec que la meva concisió prové de la meva timidesa!
ResponEliminatot i falaç, llum. Gràcies per participar
ResponEliminaProgrés i enderroc units per un fil.
ResponEliminarafel: units pel fil del poema.
Elimina