En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dilluns, 24 de setembre del 2012
Prejudicis
Pico a ferro fred,
m'entrebanco amb les paraules,
crec que mai ha existit la poesia,
que cap home ha estimat.
Fins que sóc jo que estimo,
fins que sóc jo que creo.
bonic poema. tot allò que escrius es fill teu, de vegades bo, de vegades horrible. Però te,ls hauries d, estimar igual perque se,n porten una part de tu
Es una conya que faig dient que si no us agrada no m´ho digueu... Evidentment tu, amb el llibre, pots fer i comentar el que vulguis. Només faltaria. Ptns
I provant i intentant, errem. Però en algun lloc vaig llegir que equivocar-se és un privilegi dels valents. I jo afegiria, que és l'única manera d'aprendre; i al cap i a la fi, de crear i d'estimar.
No Helena, no crec que a ningú li agradi equivocar-se. Tanmateix, com que mai serem perfectes, val més resignar-se a pensar, que encara ens queden molts errors per cometre. I a mi m'agrada pensar -no sé si enganyada o no- que possiblement ens facin millors persones.
És el que sol passar estimada amiga, que només quan ens toca entenem les coses, que no comprenem, que són dues coses diferents, i jo pense que si una persona es deixa endur, normalment hi troba l'amor, tot i que hi ha persones que per el seu grandíssim seny no el coneixen. Però és la vida, també troben moltes altres satisfaccions per altres costats, però si vols que et diga la veritat de les meues impressions sobre tu, crec que el trobaràs, i dir-te el que ja t'he dit, que només el trobem els bojos, 80 % de la població, per això no t'estic dient boja peiorativament. Coneixes el llibre "El foll" de Khalil Gibran, hi ha un conte sobre el rei que veia que tots els seus súbdits estaven bojos i va beure ell d'aquella aigua que els hi havia fets per a tornar-se boig com ells i així simbòlicament trobar una altra vegada la raó.
Un petó d'amic esperant que el trobes si no l'has trobat ja, l'amor.
La pròpia experiència, quan arriba, ens fa comprendre la dels altres. De tota manera, quan no es viuen les experiències els artistes sempre disposem de la imaginació. 'Ensopegar', com diu Jordi, no és que sigui menys conegut, Helena, tot el contrari: és que 'llisca' millor dins del vers. Deia Marià Manent que hem de buscar l'eufonia de la paraula. Ara no t'ho prenguis a mal si et dic aquest refrany tan conegut, que fa servir el popular 'ensopegar': "L'home que està de pega, amb els collons ensopega." Sempre dic que hem de jugar amb les paraules, buscar sinònims i fer petits descobriments. Una abraçada.
No sabràs mai del que ets capaç fins que no ho proves. I sovint et meravelles de les conseqüències.
ResponEliminaBellíssim, Helena.
Eliminacantireta,
Eliminano té res a veure d'intentar que d'aconseguir. Tot i que, segons Pessoa, venç només el qui es decepciona sempre.
Gràcies!
bonic poema.
ResponEliminatot allò que escrius es fill teu, de vegades bo, de vegades horrible. Però te,ls hauries d, estimar igual perque se,n porten una part de tu
Enric,
Eliminaparlant dels teus fills, puc penjar i comentar algun dels teus poemes? El teu llibre diu que no.
Es una conya que faig dient que si no us agrada no m´ho digueu...
EliminaEvidentment tu, amb el llibre, pots fer i comentar el que vulguis.
Només faltaria.
Ptns
I provant i intentant, errem.
ResponEliminaPerò en algun lloc vaig llegir que equivocar-se és un privilegi dels valents.
I jo afegiria, que és l'única manera d'aprendre; i al cap i a la fi, de crear i d'estimar.
Benvinguda, MartinaH.
EliminaEs diuen moltes coses sobre els errors. La veritat és que a ningú li agrada d'equivocar-se, crec.
No Helena, no crec que a ningú li agradi equivocar-se.
ResponEliminaTanmateix, com que mai serem perfectes, val més resignar-se a pensar, que encara ens queden molts errors per cometre.
I a mi m'agrada pensar -no sé si enganyada o no- que possiblement ens facin millors persones.
De la negació, sovint apareix l'afirmació i la creació, Helena. Molt ben trobat!!!
ResponEliminaBen trobat sense buscar-ho!
EliminaJo no sé comentar poesia, només vinc a mirar.
ResponEliminaDoncs a mi el sentit de l'humor i la ironia no se'm donen gaire, estem empatats!
EliminaBenvingut, Jpmerch.
És el que sol passar estimada amiga, que només quan ens toca entenem les coses, que no comprenem, que són dues coses diferents, i jo pense que si una persona es deixa endur, normalment hi troba l'amor, tot i que hi ha persones que per el seu grandíssim seny no el coneixen. Però és la vida, també troben moltes altres satisfaccions per altres costats, però si vols que et diga la veritat de les meues impressions sobre tu, crec que el trobaràs, i dir-te el que ja t'he dit, que només el trobem els bojos, 80 % de la població, per això no t'estic dient boja peiorativament.
ResponEliminaConeixes el llibre "El foll" de Khalil Gibran, hi ha un conte sobre el rei que veia que tots els seus súbdits estaven bojos i va beure ell d'aquella aigua que els hi havia fets per a tornar-se boig com ells i així simbòlicament trobar una altra vegada la raó.
Un petó d'amic esperant que el trobes si no l'has trobat ja, l'amor.
Vicent
Sí que l'he trobat, Vicent, més d'un cop, però sempre és impossible.
ResponEliminaBrillant brillant, Helena.
ResponEliminaProposo canviar "m'entrebanco" per "ensopego".
"ensopego" per què, perquè és menys conegut?
EliminaLa pròpia experiència, quan arriba, ens fa comprendre la dels altres. De tota manera, quan no es viuen les experiències els artistes sempre disposem de la imaginació.
ResponElimina'Ensopegar', com diu Jordi, no és que sigui menys conegut, Helena, tot el contrari: és que 'llisca' millor dins del vers. Deia Marià Manent que hem de buscar l'eufonia de la paraula.
Ara no t'ho prenguis a mal si et dic aquest refrany tan conegut, que fa servir el popular 'ensopegar': "L'home que està de pega, amb els collons ensopega."
Sempre dic que hem de jugar amb les paraules, buscar sinònims i fer petits descobriments.
Una abraçada.
Olga,
ResponEliminano sé si "ensopego" llisca més, però és més curt i per tant més concís que "m'entrebanco".