No faig poesia
elitista, abstrusa,
difícil d'entendre.
Però té un aspecte,
això d'escriure poemes,
que se t'escapa de les mans.
Hi ha qui davant d'un text
que no és escrit
amb espai de prosa,
de cop es posa
en guàrdia
o bé li fa por.
Com davant d'algú
que estima.
Continuo creient
que la poesia és
per a tots,
no només pels iniciats.
Hi ha molt prejudicis sobre la poesia, però qui de veritat l'aprecia sap com perdre la por i afrontar-s'hi. Els teus poemes hi ajuden perquè la tracten d'una manera transparent (o almenys a mi m'ho sembla). El que em passa a mi és que m'atreveixo mai a escriure en espai de vers i m'agradaria, però continuo creient que la poesia és pels poetes i que no el sabria dominar prou. Suposo que és tam´be un prejudici. M'ha agradat molt aquest poema!
ResponEliminaComentaris com aquest m'ajuden a tirar endavant! Segur que pots escriure com jo, de totes maneres. Però escrius on et trobes millor, suposo.
ResponEliminaAixò que dius la poesia ho sap. Però els lectors encara no. I per mandra, sovint. Per mandra i per por. Per por del mirall.
ResponEliminaJo l'he tingut, aquesta mandra i aquesta por. Però com que no volia ser "buida, mandra ni ignorant", que deia Jane Austen, ho he superat una miqueta.
ResponEliminaInteressant això que dius, l'obra sempre n'és, de mirall.
Els meus alumnes s'emocionen quan els llegeixo a classe... I quan ells escriuen m'emociono jo.
ResponEliminaQue maco, ser professora, cantireta.
ResponElimina