En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 27 de gener del 2012

L'art i la vida

L'esclat de l'amor,
el llamp de la poesia,
la inspiració de l'obra,
el retorn del passat,
són coses que fan més bella
la nostra existència,
com un quadre emmarcat,
com una finestra amb bona vista.

6 comentaris:

  1. Com les finestres obertes a la poesia i a l'art, com aquesta teva.

    ResponElimina
  2. El transit de l'expressió verbal a l'experiència vital o a l'inrevés. la poesia entesa com un trajecte que no teémeta, la seua meta és es circular, sempre en perfecte moviment. i en aquest etern trajecte està la seua finalitat.

    Ufffffff, quienes filosofades!!! Perdona, Helena, eh!!!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt la teva filosofada, Joana. Molt creativa.

    ResponElimina
  4. Helena:
    Aquest poema és molt bell. Tot el que et fa tenir una finestra oberta a la vida està relacionat amb l'amor i la creació. Els dos mons: amor i creació són els que jo considere més importants per a un ésser humà. Què pugues haver-hi més important? Gens hi ha més important. Som amants i artistes en potència des que naixem i obrim els ulls a la realitat que ens envolta.

    Molt bells versos
    Felicitats
    Ana

    ResponElimina
  5. Ana: m'agrada molt aquest paràgraf (poesia en prosa) que has escrit aquí, i que el meu poema te l'hagi inspirat!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...