En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 30 de setembre de 2021

Barana


 KOZLOV, Alex
dins Pexels

Rere el meu marbre,
més enllà del meu art,
una natura
és en expectativa.
I té tanta bellesa...

15 comentaris:

  1. En aquest cas, en el buit hi ha la bellesa.

    ResponElimina
  2. Cal mirar més enllà del que veiem a primer cop d'ull, per veure l'autèntica bellesa.

    Bona tarda, Helena.

    ResponElimina
  3. Has triat una fotogafia molt bonica i has escrit un poema que l'acompanya molt bé.

    Molt més enllà
    hi ha gerros de flors vives.
    Natura indemne,
    no cal collir-ne més,
    no tallem la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que semblen gerros, aquests espais que genera la barana, Carme. Pessoa era partidari de no collir les flors, com tu.

      Elimina
  4. Pues sí, y no sé por qué me ha recordado la imagen la fotografía que puse hace unos días de la vista del paisaje desde la fortaleza de Gormaz. Pero la que tú traes aquí tiene un efecto óptico curioso; una especie de engaño visual, como si ofreciera dos cuerpos: uno opaco y otro vano. Precisamente estos extremos -lo que ocupa y lo que permanece libre- se vinculan. Siempre me fascinaron los juegos en que la visión queda confundida, proporciona más perspectivas, ofrece espacios y objetos en distintos planos.

    Si las barandillas hablasen...Buena noche.

    ResponElimina
  5. Fackel,
    Sí que sembla la imatge que vas penjar! Funcionen molt en fotografia les vistes emmarcades.

    ResponElimina
  6. Com en la fotografia, has de mirar bé i no distreure't en la forma, sinó en el fons...que és el que val !
    Abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      doncs jo em quedo amb els dos, el fons i la forma, vull tenir-ho tot.

      Elimina
  7. Qué precioso tanka:

    Verdaderamente bordas este tipo de estructuras poéticas.

    Un beso enorme

    ResponElimina
  8. Sí, la natura, la bellesa del món que ho transcendeix tot; Maragall ho firmaria. Però no descartem tampoc la bellesa del marbre, la de l'art, que mai podrà reproduir la natura (la mimesi sempre imperfecta), però que també crea una perfecció una mica menys efímera. Gaudim de tot plegat mentre puguem. Els teus versos, com sempre, inspiren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Salvador Oliva diu que la poesia és fa amb forma, no amb idees. Que no hi ha fons, només interpretacions. Però Oscar Wilde deia, per altra banda, que has de tenir alguna cosa per dir i dir-la... Sempre hi ha la tesi i l'antítesi en tot!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...