Pues sí, y no sé por qué me ha recordado la imagen la fotografía que puse hace unos días de la vista del paisaje desde la fortaleza de Gormaz. Pero la que tú traes aquí tiene un efecto óptico curioso; una especie de engaño visual, como si ofreciera dos cuerpos: uno opaco y otro vano. Precisamente estos extremos -lo que ocupa y lo que permanece libre- se vinculan. Siempre me fascinaron los juegos en que la visión queda confundida, proporciona más perspectivas, ofrece espacios y objetos en distintos planos.
Sí, la natura, la bellesa del món que ho transcendeix tot; Maragall ho firmaria. Però no descartem tampoc la bellesa del marbre, la de l'art, que mai podrà reproduir la natura (la mimesi sempre imperfecta), però que també crea una perfecció una mica menys efímera. Gaudim de tot plegat mentre puguem. Els teus versos, com sempre, inspiren.
Ramon, Salvador Oliva diu que la poesia és fa amb forma, no amb idees. Que no hi ha fons, només interpretacions. Però Oscar Wilde deia, per altra banda, que has de tenir alguna cosa per dir i dir-la... Sempre hi ha la tesi i l'antítesi en tot!
En aquest cas, en el buit hi ha la bellesa.
ResponEliminaÉs un buit molt ple, Xavier!
EliminaCal mirar més enllà del que veiem a primer cop d'ull, per veure l'autèntica bellesa.
ResponEliminaBona tarda, Helena.
Molt ben dit, sa lluna!
EliminaHas triat una fotogafia molt bonica i has escrit un poema que l'acompanya molt bé.
ResponEliminaMolt més enllà
hi ha gerros de flors vives.
Natura indemne,
no cal collir-ne més,
no tallem la bellesa.
Sí que semblen gerros, aquests espais que genera la barana, Carme. Pessoa era partidari de no collir les flors, com tu.
EliminaPues sí, y no sé por qué me ha recordado la imagen la fotografía que puse hace unos días de la vista del paisaje desde la fortaleza de Gormaz. Pero la que tú traes aquí tiene un efecto óptico curioso; una especie de engaño visual, como si ofreciera dos cuerpos: uno opaco y otro vano. Precisamente estos extremos -lo que ocupa y lo que permanece libre- se vinculan. Siempre me fascinaron los juegos en que la visión queda confundida, proporciona más perspectivas, ofrece espacios y objetos en distintos planos.
ResponEliminaSi las barandillas hablasen...Buena noche.
Fackel,
ResponEliminaSí que sembla la imatge que vas penjar! Funcionen molt en fotografia les vistes emmarcades.
Com en la fotografia, has de mirar bé i no distreure't en la forma, sinó en el fons...que és el que val !
ResponEliminaAbraçades ;)
Artur,
Eliminadoncs jo em quedo amb els dos, el fons i la forma, vull tenir-ho tot.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQué precioso tanka:
ResponEliminaVerdaderamente bordas este tipo de estructuras poéticas.
Un beso enorme
M'agrada escriure breu, Ana.
EliminaSí, la natura, la bellesa del món que ho transcendeix tot; Maragall ho firmaria. Però no descartem tampoc la bellesa del marbre, la de l'art, que mai podrà reproduir la natura (la mimesi sempre imperfecta), però que també crea una perfecció una mica menys efímera. Gaudim de tot plegat mentre puguem. Els teus versos, com sempre, inspiren.
ResponEliminaRamon,
EliminaSalvador Oliva diu que la poesia és fa amb forma, no amb idees. Que no hi ha fons, només interpretacions. Però Oscar Wilde deia, per altra banda, que has de tenir alguna cosa per dir i dir-la... Sempre hi ha la tesi i l'antítesi en tot!