En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 9 de novembre de 2021

Núvol blanc


 Imatge dins Pinterest

Tots els teus somnis 
poden ser un temporal,
però et fan volar.
Gairebé inaferrables,
caben dins d'una tanka.

14 comentaris:

  1. Ciertamente los sueños no conseguimos sujetarlos y acaso el tanka o el haiku o un poema de otra clase sea el espacio donde ellos, los sueños, y el individuo podamos volar. Sigue volando, escribiendo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això faig, Fackel! Volo quan escric. Has entès molt bé el sentit del poema!

      Elimina
  2. Tens tota la raó: els somnis ens permeten volar i créixer com una tempesta desfermada; i també la poesia, quan la llegeixes i encara més quan l'escrius, fa que t'envolis cap a alçades sublims. I tanmateix, caben dintre del cap, dintre d'un puny, dintre d'un poema. Em fas pensar en el poema d’Edgar Allan Poe “A Dream within a Dream”, i també en Píndar (Olímpica VIII), que deia “Efímers: què som? Què no som? / L’home és el somni d’una ombra”; vers que Carles Riba parafrasejava (Estances I, 4) dient que la vida “és més que ombra d’un somni o un oci nu", partint de Jean Moréas (Stances, XI): “C’est l’ombre d’un rêve”. Sí, tu vola, vola i ensenya'ns a volar!

    ResponElimina
  3. Que no deixem de volar mai.

    Hi ha núvols blancs, hi ha temporals, hi ha somnis i sovint ens creixen ales amb versos (O són versos amb ales?) què més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es pot demanar res més si tens la poesia amb tu, Carme.

      Elimina
  4. De tant en tant, els somnis ens fan volar com els poemes.
    Escriu i somia.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  5. Els somnis volen com a núvols dins del teu esperit i com caben en la tanka, es fan meravellosos. Bonica tanka.
    Ah!, sí, en tinc un nou de poema editat. Quan pugues ja em diràs alguna cosa.
    Saluts i una abraçada.

    ResponElimina
  6. Tu tanka es hermoso, como un recipiente que sirve para contener el sueño, las utopías. Vuela alto, Helena, con tus bellos versos llenos de alma soñadora.

    Un besito

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...