No sé si és el que has fet o potser el que no has fet. Podria ser allò que has dit o potser allò que no has dit. Podria ser una mirada o també un sospir. L'amor, sempre pels camins del misteri.
Qué hermosa condescendencia por tu parte, Helena. Cuántas veces han llegado a nuestro corazón los que nos querían y no nos hemos dado cuenta. Me gustan estos poemas que aúnan reflexión, recuerdo y agradecimiento con una sencillez sintáctica adecuada. Prosigue.
Fackel, És veritat que a vegades no t'adones que t'han arribat al cor, sobretot si ets de caràcter lent, com jo, que semblo insensible, però, com deia Forster, un cop atrapada, les meves emocions són especialment profundes. Què vols dir amb que sóc condescendent, per cert? Jo crec que no és condescendència, sinó passió!
Un bon poema, Helena. Som el que hem après, el que ens han ensenyat, el que hem fet (amb encert o no) i sobretot el que hem estimat. Mai no m'has semblat insensible, ben al contrari!
Donar-te amor i tota la seva saviesa, si et sembla poc!.😉
ResponEliminaBones festes, Helena.
Aferradetes.
Sa lluna,
EliminaEvelyn Waugh deia que conèixer i estimar un ésser humà és la font de tota saviesa...
Jo també et desitjo unes bones i poètiques festes, Helena.
ResponEliminaBones festes per a tu, Xavier!
EliminaNo sé si és el que has fet
ResponEliminao potser el que no has fet.
Podria ser allò que has dit
o potser allò que no has dit.
Podria ser una mirada o també un sospir.
L'amor, sempre pels camins del misteri.
Carme, em dones mil voltes!!!
EliminaM'ha agradat com ho planteges. La teua àvia t'aconsellava bé. I ara tu, l'ames amb tot el cor, aquell croissant. Bon poema, Helena.
ResponEliminaUna abraçada.
Rafael,
EliminaÉs un croissant metafòric! Gràcies!!!
Ha, ha, el croissant és així, una bonica metàfora per a arribar-te al teu cor.
EliminaMolt bo el teu poema, ple de sensibilitat.
Fins a l'altra.
Qué hermosa condescendencia por tu parte, Helena. Cuántas veces han llegado a nuestro corazón los que nos querían y no nos hemos dado cuenta. Me gustan estos poemas que aúnan reflexión, recuerdo y agradecimiento con una sencillez sintáctica adecuada. Prosigue.
ResponEliminaFackel,
EliminaÉs veritat que a vegades no t'adones que t'han arribat al cor, sobretot si ets de caràcter lent, com jo, que semblo insensible, però, com deia Forster, un cop atrapada, les meves emocions són especialment profundes.
Què vols dir amb que sóc condescendent, per cert? Jo crec que no és condescendència, sinó passió!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elimina¿Y no es la pasión una extrema condescendencia?
ResponEliminaSuposo que sí!
ResponEliminaBon Nadal, Fackel!
Molt bones festes, Helena! Amb croissant, torrons i àvies a qui estimar!7
ResponEliminaD’àvia ja no en tinc cap!
EliminaBones festes, August!
Un diálogo precioso, Helena:
ResponEliminaLa pasión siempre anima a llevar una buena vida.
Un beso enorme
Sense passió no hi ha res, Ana!
EliminaUn bon poema, Helena. Som el que hem après, el que ens han ensenyat, el que hem fet (amb encert o no) i sobretot el que hem estimat. Mai no m'has semblat insensible, ben al contrari!
ResponEliminaIntel·lectualment no sóc insensible, físicament sí, Ramon. Cadascú per on l'enfila.
Elimina