Dices que nada se
pierde? Si esta copa de
cristal se me
rompe, nunca en ella
beberé, nunca jamás.
(Antonio Machado)
JOAQUIM, Marcelo Imatge dins Pexels
El groc gelós
no és pas el meu color.
Quan t'han trencat
el cor una vegada
ja no podran mai més.
No sabia pas que el groc era el color dels gelos. A mi m'agrada el groc i no soc gens gelosa. Però el teu poema m'agrada molt i tens raó, ja no podran mai més.
ResponEliminaCarme,
EliminaLes roses de color groc surten a la pel·lícula del títol que hi he posat, m'hi han fet pensar. Les roges fan referència a l'amor, i les blanques a l'amistat, tinc entès.
Ni idea de que los celos tuvieran color; o si lo tenía en nuestra imaginación yo pensé que sería oscuro, como un cielo de tormenta plomizo y desconcertante. Pero ea, que los corazones rotos se recomponen, y luego duran más.
ResponEliminaFackel,
EliminaPerò ja res no és com abans!
Diuen que "Gat escaldat, de l'aigua fuig !"...no és ben be el mateix, però mi has fet pensar.
ResponEliminaAbraçades :)
Artur,
EliminaSí que és molt ben trobat el refrany que dius, tot i no ser ben bé el mateix.
Abraçades!
La mateixa persona segur que no, però mai pots dir mai més.
ResponEliminaLes roses grogues són les meves preferides.
Aferradetes, Helena.
Jo crec que mai no tant, sa lluna! "The first cut is the deepest", canta Rod Stewart.
ResponEliminaUna inspiració molt bonica. El cor t'han fet patir, el groc d'aquests gelos. M'ha agrada molt, Helena.
ResponEliminaUna abraçada.
Hola, Helena: La paraula "gelos", el Laguage Tool, en català, no l'accepta. Quina cosa més rara.
EliminaSaluts.
Moltes gràcies, Rafael! És d'aquells poemes que si no ho dic, rebento!
EliminaA internet surt "tenir gelos", és curiós que no ho trobis!
Del tema dels colors suposo que cada poeta té els seus.
ResponEliminaAl Dipotria hi ha la cançó "Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)" on el Pau Riba va fer una estrofa on parla de colors:
"...color blau d'alguns petons
color blanc de bufetades
i el color roig del rencor...."
Volia dir "Dioptria"
EliminaXavier,
EliminaMolt original Pau Riba! També poden ser aquestes associacions de colors!
Les associacions de colors amb sentiments o idees suposo que són volàtils i una mica aleatòries. En sociopolítica sí que hi ha colors que l'ús ha tornat denotatius (el roig, el blau, el negre, el lila)... També en algunes locucions o frases fetes (vermell d'ira, no deixar res per verd, una eminència grisa...), però en general crec que les metàfores cromàtiques poden ser força lliures. Això em fa pensar en el sonet de Rimbaud que casa les vocals amb els colors.
ResponEliminaEl Diec2, en efecte, estableix "gelosia" en femení singular per a allò que en castellà és masculí plural.
L'important és que el teu poema està molt bé, i és rotund i taxatiu: em recorda un vell conte que feia "Et conec, herbeta, que et dius marduix", com volent dir "no me la fotràs dos cops!".
Ramon,
EliminaSempre em veus amb bons ulls! He canviat "El groc dels gelos" per "El groc gelós" i ja està!: "Si té solució de què et queixes?".
No, no me la fotran dos cops!
Magnífic, Helena!
EliminaLos celos son terribles, pero todo sirve para inspirarse. Este poema te ha salido inspirado. Un brevedad que conmueve.
ResponEliminaUn beso enorme
Els gelos no són gaire bons, Ana.
EliminaMoltes gràcies!