En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 26 de desembre del 2021

I encara els ocells


 RYE, Anna dins Pexels

Ocells llevant
la boira d'edificis
massa prosaics.
També ells s'esvaeixen,
després de fer sentit.

27 comentaris:

  1. I encara la boira que defineix i esvaeix ocells i versos!

    ResponElimina
  2. Tot té el seu sentit, la boira, els ocells i els teus versos.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna! Tot és una mica el mateix, o almenys s'escau.

      Elimina
  3. Hermoso tanka. Me quedo con esos pájaros y esa niebla. Una imagen muy poética.

    Aprovecho para desearte un Feliz Año 2022 lleno de todo lo que tú quieras: salud, abundancia y amor.

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. La boira, com els ocells, fan molta poesia, Ana.
      Bon any nou per a tu també!!! I petons.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  4. Tot té sempre algun sentit. De vegades, ben efímer, com el vol dels ocells o el pas dels núvols, o una melodia que sents per atzar. L'art serveix per fixar una mica determinats bocins de la bellesa de tantes coses: "Si heu fet les coses a mos ulls tan belles, / si heu fet mos ulls i mos sentit per elles, / per què aclucâ'ls cercant un altre com?".
    Bon any, Helena, a tu i als teus fidels seguidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De qui és aquesta cita, Ramon? Molt maca!
      Jo he trobat un sentit en el meu poema, que no havia vist abans: els "ocells" en diminutiu, perquè s'esvaeixen, es converteixen en "ells". Amb això estic dient el que dic tal i com ho dic, el millor per fer poesia segons la recomanació d'un amic poeta!
      Per altra banda, "fer sentit" és un calc de l'anglès, en català hauria de ser "tenir sentit", però és una llicència poètica!

      Elimina
    2. Són versos del Cant Espiritual, de Maragall. Sí, dir el que dius tal com ho dius és una bona poètica. I de llicències, les que en sabeu us en podeu permetre algunes!

      Elimina
    3. M'agrada molt aquest Maragall, Ramon!

      Elimina
  5. (Amb permís de la Rodoreda)
    Vola, poesia, vola...!

    ResponElimina
  6. Els ocells volen com els teus versos d'inspiració amb un bon sentit davant de l'edifici. Preciosa tanka que sona a música.
    Feliç Any Nou, Helena.
    Anem per un altre any, endavant... Una abraçada...

    ResponElimina
  7. Son pájaros urbanos, perdidos en la niebla de tu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      són coloms, segurament, que no tenen gaire bona premsa actualment. Però encara són ocells.

      Elimina
  8. Escampar la boira, fent volar ocells i versos.
    Bon any ;)

    ResponElimina
  9. Marxen però tornen, ells també ens enyoren, com nosaltres els amics.
    Molt bon any, Helena-OX

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, s’enyoren molt els amics, Olga!
      Molt bon any nou.

      Elimina
  10. Mentre no s'esvaeixin en la boira, rai, Helena! Pitjor serà que prenguin la boira i després es deixin guanyar per ella.
    Una abraçada i bon any!

    ResponElimina
  11. Me refugio en la belleza de esos pájaros en estos tiempos convulsos.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...