Molt optimista la teua tanka, on manifesta que encara creixeran els capells a poc a poc, com la flor rosa. Sí, és una metàfora preciosa sobre el teu amor. M'ha agradat molt. Saluts...
Cull les roses abans no es marceixin, perquè "l'important c'est la rose". Sí, la bellesa és efímera, igual que l'amor i la vida; però després de cada hivern ve una nova primavera i la vida segueix, bé que no sempre amb els mateixos manobres. Però la feina que han fet romandrà, i en vindran d'altres que la continuaran. Un poema molt bonic, Helena, gràcies!
Construyes una hermosa y exacta metáfora sobre el ser humano, aunque hayas mirado la planta. Ánimo y a seguir creciendo.
ResponEliminaM'afalagues, Fackel!
EliminaPer anys que tinguem sempre ens queda alguna cosa per donar, alguna cosa per descobrir, alguna cosa que se'ns obri a dins.
ResponElimina"I enamorar-s'hi com ahir,/ abans no se m'acluquin els ulls", diu la cançó Le metéque de Georges Moustaki, Carme!
EliminaTot té un começament i un final. A vegades.
ResponEliminaXavier,
EliminaÉs paradoxal que "tot" sigui "a vegades"!
Sempre hi ha una primera vegada o com si ho fos.
ResponEliminaAferradetes, nina.
"Promet, i promet tant, cada represa!", deia Joan Oliver, sa lluna.
EliminaLa vida sempre continua endavant , amb les passes del que han estat i amb las dels que vindran.
ResponEliminaSalut ;)
Sense oblidar ningú, Artur!
EliminaMolt optimista la teua tanka, on manifesta que encara creixeran els capells a poc a poc, com la flor rosa. Sí, és una metàfora preciosa sobre el teu amor.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Saluts...
Gràcies, Rafael, però tu en saps molt més de poetitzar l'amor que no pas jo!
EliminaVida efímera, la de les flors, tant com la nostra, Helena! I tot i així és l'única que tenen, l'única que tenim.
ResponEliminaMolt ben reflexionat, Teresa.
EliminaCull les roses abans no es marceixin, perquè "l'important c'est la rose". Sí, la bellesa és efímera, igual que l'amor i la vida; però després de cada hivern ve una nova primavera i la vida segueix, bé que no sempre amb els mateixos manobres. Però la feina que han fet romandrà, i en vindran d'altres que la continuaran. Un poema molt bonic, Helena, gràcies!
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaaquest ""l'important c'est la rose" no és el primer cop que el cites, i és un vers d'una cançó que m'agrada molt!
Bellísimo arreglo floral. Un poema breve, lleno de magia y delicadeza.
ResponEliminaUn beso