En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 12 de novembre de 2021

Flors galants


 Niporepte 334 dins Relats en català


Encara et queden
certs capolls per obrir.
Seran tan bells
com ho ha estat el primer,
poc abans de marcir-se.

17 comentaris:

  1. Construyes una hermosa y exacta metáfora sobre el ser humano, aunque hayas mirado la planta. Ánimo y a seguir creciendo.

    ResponElimina
  2. Per anys que tinguem sempre ens queda alguna cosa per donar, alguna cosa per descobrir, alguna cosa que se'ns obri a dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "I enamorar-s'hi com ahir,/ abans no se m'acluquin els ulls", diu la cançó Le metéque de Georges Moustaki, Carme!

      Elimina
  3. Tot té un começament i un final. A vegades.

    ResponElimina
  4. Sempre hi ha una primera vegada o com si ho fos.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Promet, i promet tant, cada represa!", deia Joan Oliver, sa lluna.

      Elimina
  5. La vida sempre continua endavant , amb les passes del que han estat i amb las dels que vindran.
    Salut ;)

    ResponElimina
  6. Molt optimista la teua tanka, on manifesta que encara creixeran els capells a poc a poc, com la flor rosa. Sí, és una metàfora preciosa sobre el teu amor.
    M'ha agradat molt.
    Saluts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rafael, però tu en saps molt més de poetitzar l'amor que no pas jo!

      Elimina
  7. Vida efímera, la de les flors, tant com la nostra, Helena! I tot i així és l'única que tenen, l'única que tenim.

    ResponElimina
  8. Cull les roses abans no es marceixin, perquè "l'important c'est la rose". Sí, la bellesa és efímera, igual que l'amor i la vida; però després de cada hivern ve una nova primavera i la vida segueix, bé que no sempre amb els mateixos manobres. Però la feina que han fet romandrà, i en vindran d'altres que la continuaran. Un poema molt bonic, Helena, gràcies!

    ResponElimina
  9. Ramon,
    aquest ""l'important c'est la rose" no és el primer cop que el cites, i és un vers d'una cançó que m'agrada molt!

    ResponElimina
  10. Bellísimo arreglo floral. Un poema breve, lleno de magia y delicadeza.

    Un beso

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...