La pintura em fa pensar en Ícar (i, de retruc, en el poema d'Auden "Musée des Beaux-Arts" sobre la caiguda d'Ícar). La gràcies dels bons poemes, com aquest, és saber copsar tot allò que es desprèn d'un sol instant efímer, i exposar-ho per mitjà d'uns mnts i unes imatges que ho facin perdurable.
En el quadre ("Paisatge amb la caiguda d'Ícar", que Comadira explica que ara al Museu parisenc diuen que no és de Brueghel, sinó en tot cas una còpia d’un quadre seu), com bé dius, a Ícar, enfonsant-se en un racó, gairebé no se’l veu. En primer pla, un llaurador; després, un pastor amb el seu bestiar; i de fons, el mar amb un vaixell. El poema d’Auden constata que molt sovint no veiem (o no volem veure) les coses importants que estan passant, com ara el sofriment dels altres, mentre nosaltres mirem a una altra banda. El llaurador o algú del vaixell PODIEN haver vist una cosa extraordinària: un noi caient del cel; però cadascú anava a la seva i no s’hi van ni fixar. “Els vells mestres mai van anar equivocats sobre el sofriment” diu Auden, i observa que pot haver-hi algú que sofreix mentre algú altre menja o dorm o obre una finestra; que mentre alguns esperaven el naixement miraculós del Messies, altres nens patinaven indiferents sobre un estany glaçat; o que mentre torturaven algun màrtir, un cavall es gratava la picor contra un arbre. El llaurador i els mariners no van fer cas de la tràgica mort que s’esdevenia ben a prop seu. Conclou Comadira: “La història, amb el seu sofriment, passa i molts no gosem veure-la. I altres no volen.” Adjunto dos comentaris al poema.
Kefas, Aquest "esquitxa versos" m'agrada molt, perquè els versos són petits com les esquitxades. Sempre contra l'"hora exhausta" que mostra la pintura.
M'agrada la imatge que dibuixes i la imatge que mostres, Helena. Que no falti mai l'extrem que es revolta perquè de ben segur perdríem el peu de la poesia. Abraçada!
Una foto fantàstica que has sabut portar-la magistralment al teu poema.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Moltes gràcies, sa lluna! És una pintura que sembla una foto, normalment poso fotos, està bé de canviar!
EliminaEl teu instant està en el peu que t'inspira, quan està ofegant-se.
ResponEliminaPreciosa tanka en l'instant precís.
Abraçades.
Rafael,
EliminaAcaba ofegant-se, el peu, però té el seu instant de glòria. Que l'art fa perdurar.
M'encanta!
ResponEliminaN'hi ha que sempre tenim un extem que es revolta, ja sigui peu o mà o neurona o pensament... i m'hi trobo, i doncs que duri...
Carme,
EliminaD'això es tracta!
Un poema de cap a peus.
ResponEliminaXavier,
EliminaUn cop em van dir que sóc una poeta de cap a peus! M’ho has recordat.
Interesante lo que dices. Es un poema misterioso...
ResponEliminaUn beso enorme
Ana,
EliminaParlo del dret "a la pataleta". De no ser convencional del tot, de continuar sent una nena.
Submergir-se en les paraules, per trobar els més bonics del pensaments.
ResponEliminaSalut !.
Artur,
Eliminaaixò és el que provo de fer!
La pintura em fa pensar en Ícar (i, de retruc, en el poema d'Auden "Musée des Beaux-Arts" sobre la caiguda d'Ícar). La gràcies dels bons poemes, com aquest, és saber copsar tot allò que es desprèn d'un sol instant efímer, i exposar-ho per mitjà d'uns mnts i unes imatges que ho facin perdurable.
ResponEliminaRamon,
EliminaHe llegit el poema en anglès però no l'entenc gaire. Sí que el meu poema es pot relacionar amb Ícar, la teva cultura és inexaurible!
Aquí he trobat una traducció del poema al castellà, i un interessant comentari de N. Comadira sobre el quadre de Brueghel i el poema d'Auden:
Eliminahttp://elhacedordesuenos.blogspot.com/2016/01/musee-des-beaux-arts-de-w-h-auden.html
https://www.ara.cat/opinio/narcis-comadira-caiguda-icar_129_1264954.html
Ramon,
EliminaCosta de veure Ícar caient a l'aigua en aquest quadre! El poema no l'entenc ni en castellà. I l'enllaç a l'Ara no el puc obrir.
En el quadre ("Paisatge amb la caiguda d'Ícar", que Comadira explica que ara al Museu parisenc diuen que no és de Brueghel, sinó en tot cas una còpia d’un quadre seu), com bé dius, a Ícar, enfonsant-se en un racó, gairebé no se’l veu. En primer pla, un llaurador; després, un pastor amb el seu bestiar; i de fons, el mar amb un vaixell. El poema d’Auden constata que molt sovint no veiem (o no volem veure) les coses importants que estan passant, com ara el sofriment dels altres, mentre nosaltres mirem a una altra banda. El llaurador o algú del vaixell PODIEN haver vist una cosa extraordinària: un noi caient del cel; però cadascú anava a la seva i no s’hi van ni fixar. “Els vells mestres mai van anar equivocats sobre el sofriment” diu Auden, i observa que pot haver-hi algú que sofreix mentre algú altre menja o dorm o obre una finestra; que mentre alguns esperaven el naixement miraculós del Messies, altres nens patinaven indiferents sobre un estany glaçat; o que mentre torturaven algun màrtir, un cavall es gratava la picor contra un arbre. El llaurador i els mariners no van fer cas de la tràgica mort que s’esdevenia ben a prop seu. Conclou Comadira: “La història, amb el seu sofriment, passa i molts no gosem veure-la. I altres no volen.” Adjunto dos comentaris al poema.
Eliminahttps://elvuelodelalechuza.com/2017/07/20/la-caida-de-icaro-y-el-sufrimiento-en-auden/
https://hablardepoesia.com.ar/2017/07/07/auden-paisaje-con-caida-de-icaro/
Moltes gràcies, com sempre, Ramon! Comadira ho explica molt bé.
EliminaEn l’hora exhausta
ResponEliminaquan la petja s’enfonsa
esquitxa versos
kefas
Kefas,
EliminaAquest "esquitxa versos" m'agrada molt, perquè els versos són petits com les esquitxades. Sempre contra l'"hora exhausta" que mostra la pintura.
M'agrada la imatge que dibuixes i la imatge que mostres, Helena. Que no falti mai l'extrem que es revolta perquè de ben segur perdríem el peu de la poesia.
ResponEliminaAbraçada!
Teresa,
EliminaM'agrada això de dibuixar la imatge, perquè les il·lustracions són una forma d'interpretació.