En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 5 de juny de 2021

Després del llamp


 Antoni Després de la tempesta 


El temporal
l'han construït els versos:
aclarir el cel
és cosa de l'intèrpret,
de qui en fa la lectura.

20 comentaris:

  1. Què gairebé sempre no és el mateix de qui l'escriu.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
  2. Molt bona imatge del que és escriure i llegir poemes.

    Construïm temporals de versos, sovint, per descarregar les emocions que van plenes i xopes, com els núvols van plens de gotes d'aigua i quan arriba el moment s'han de descarregar. El lector, sempre que pugui i en sigui capaç ho aclareix tot en trobar-s'hi reflectit d'alguna manera. Ho aclareix i ho endreça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Em passa això amb els versos i amb les novel·les.

      Elimina
  3. Llegint-ho faig d'intèrpret, on el temporal t'ha fet escriure'ls, els versos.
    Un tanka molt reflexiu, Helena.
    Salutacions.
    Rafael

    ResponElimina
  4. Si és complicat entendre's un mateix , imagina't les tempestes dels altres !! :)
    Bon diumenge !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades costa menys entendre els altres que un mateix, Artur!

      Elimina
  5. Espero un temporal que motivi els meus versos, Helena, però visc en terra eixuta. Bona fotografia per il·lustrar el teu bell sentiment. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      No és la fotografia que il·lustra el meu sentiment sinó el meu poema que il·lustra la fotografia, com segur que tu també pots fer! Recordo que tu no ets poeta de restrenyiment productiu...

      Elimina
  6. Bo, Helena! La idea és una, que no admet versions; en canvi, les interpretacions són moltes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      no és un poema res de l'altre món, però com a mínim és enginyós!

      Elimina
  7. Molt ben explicat! La poesia com un temporal, i la feina del lector és aclarir els núvols. Pot ben passar que el lector generi alguna tempesta paral·lela, bastida en les pròpies vivències, i tregui lectures diferents, però aquesta és la màgia! M'ha agradat molt llegir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De temporal en temporal, i tiro perquè em toca, sembla que digui l'intèrpret, Ramon!

      Elimina
  8. Hermoso poema, con una verdad esencial que se expresa de maravilla.

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
  9. és cosa de l'intèrpret,
    de qui en fa la lectura...

    Dices. Leer e interpretar, qué matrimonio tan complicado a veces. Un matrimonio del cielo y de la tierra, que diría el gran Blake.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      No ho havia pensat mai així. L’únic matrimoni i del cel i de la terra que conec en art és el de la “Nit estrellada” de Van Gogh: els xiprers com foc cap als núvols, i d’ells cap als camps per tornar a enfilar-se.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...