En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 13 de juny de 2021

Recurs literari

Deix de bellesa
que es reflecteix en tu,
plàstic, progrés.
Helena Bonals



 RUIZ, Eliseo Barcelona dins 


Deix del passat
que dus a través teu,
disseny, progrés.

16 comentaris:

  1. Bons haikus, per aquesta foto suggeridora.

    Present que ens deixa
    escletxes, d'un passat
    que va ser bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un passat que no oblidaré mai, Carme!
      M’agrada molt el teu haiku, ja te’l publicaré a dalt!

      Elimina
  2. Un haiku que serveix d'auto-cita per fer-ne un altre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      El haiku que cito és el segon poema que vaig fer a la meva vida abans de començar el blog. Hi tinc una relació sentimental!

      Elimina
  3. Un recurs que t'ha servit, d'alguna manera, per enllaçar passat i present.
    Bons el dos.

    Bon dilluns, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      És una imatge que s’escau als dos haikus, és veritat.
      Bon dimarts!

      Elimina
  4. El progrés és important en la vida i cal millorar-lo. Té molts sentiments.
    El passat queda
    dins de tota memòria,
    per a sorgir.

    ResponElimina
  5. Els versos et fan progressar en la poesia i la poesia en la vida.
    Salut :)

    ResponElimina
  6. Hem de valorar el passat en el que té de bellesa, sense obviar el que pogués tenir de cruel o negatiu. I hem de valorar el present que s'obre camins al futur, en el que té d'innovació i de progrés. L'art, la poesia, ha de poder copsar i reflectir allò de bo que hi ha en tota creació humana.

    ResponElimina
  7. El pas del temps ho relativitza tot, Helena. Només queda el progrés i encara, a vegades no ho és.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Preciosos versos descriptivos.

    La foto también es muy bonita.

    Un beso enorme, amiga

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...