La lluna ha estat sempre inspiradora de poemes, des dels antics xinesos fins a Lorca, passant pels simbolistes francesos. Encara que els somnis només es facin realitat a les pel·lícules de Disney, va bé que mantinguem la pulsió dels anhels ("l'inaccessible étoile") com a motor de creativitat, tot i témer raonablement que mai no completarem del tot la nostra lluna ideal. Magnífic poema, Helena, gràcies.
M'embadaleix tot el que dius en el teu comentari, Ramon. Voldríem que la nostra vida fos com en la literatura, però no és així la majoria de les vegades... de totes maneres hi ha coses molt grans en alguna de molt petita.
La lluna ha estat sempre inspiradora de poemes, des dels antics xinesos fins a Lorca, passant pels simbolistes francesos. Encara que els somnis només es facin realitat a les pel·lícules de Disney, va bé que mantinguem la pulsió dels anhels ("l'inaccessible étoile") com a motor de creativitat, tot i témer raonablement que mai no completarem del tot la nostra lluna ideal. Magnífic poema, Helena, gràcies.
ResponEliminaM'embadaleix tot el que dius en el teu comentari, Ramon. Voldríem que la nostra vida fos com en la literatura, però no és així la majoria de les vegades... de totes maneres hi ha coses molt grans en alguna de molt petita.
EliminaSi t'arriba el frec, potser què quan sigui plena acompleixis els teus somnis.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Tant de bo, sa lluna! No es pot perdre la fe.
EliminaCom sa lluna, penso que si passa a frec és que s'acosta molt, ja, algun dia s'acomplirà.
ResponEliminaUf, que optimistes sou, Carme!
EliminaEls somnis s'han de cuidar i treballar-los, potser així arribaran !.
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Et faré cas, Artur!
EliminaDisfruta de cada fase de la luna pues es como nosotros, se compone y se descompone al ritmo del tiempo. Lo importante es que no cesen las órbitas.
ResponEliminaFackel,
EliminaL’important és no baixar de la bicicleta! Gràcies pels ánims.
Somniar és bo i més si t'inspira la lluna, però aquesta està en quart creixent. El somni et don esperança.
ResponEliminaUna tanka molt inspiradora.
Una abraçada.
Ah! sí, crec que no m'has llegit l'últim relat que he editat. Es titula "La piscina", Gràcies, Helena. Bo, quan pugues.
Rafael,
Eliminajo no sóc esclava dels meus somnis, que deia Kipling! Però està bé de somniar.
No perdis l'esperança, Helena. Si la lluna passa d'esquitllèbit cada vegada la tens més a prop.
ResponEliminaI mentrestant, abraçada meva!
Teresa,
EliminaQuina paraula més maca, “esquitllèbit”!
Me gusta este juramento a las estrellas.
ResponEliminaUn beso enorme
Gràcies, Ana, són paraules de Margarit, "el jurament a les estrelles/ d'una nit fosca que no tornarà".
EliminaTodas las palabras vienen de las estrellas.
ResponEliminaUn beso enorme
Que maco això que dius, Ana!
Elimina