En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 29 de juliol del 2021

El jurament a les estrelles


Frederic Quart creixent

La meva lluna
encara és incompleta.
Per molt que ho vulgui
allò que somniava
tan sols em passa a frec.

18 comentaris:

  1. La lluna ha estat sempre inspiradora de poemes, des dels antics xinesos fins a Lorca, passant pels simbolistes francesos. Encara que els somnis només es facin realitat a les pel·lícules de Disney, va bé que mantinguem la pulsió dels anhels ("l'inaccessible étoile") com a motor de creativitat, tot i témer raonablement que mai no completarem del tot la nostra lluna ideal. Magnífic poema, Helena, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'embadaleix tot el que dius en el teu comentari, Ramon. Voldríem que la nostra vida fos com en la literatura, però no és així la majoria de les vegades... de totes maneres hi ha coses molt grans en alguna de molt petita.

      Elimina
  2. Si t'arriba el frec, potser què quan sigui plena acompleixis els teus somnis.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Com sa lluna, penso que si passa a frec és que s'acosta molt, ja, algun dia s'acomplirà.

    ResponElimina
  4. Els somnis s'han de cuidar i treballar-los, potser així arribaran !.
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  5. Disfruta de cada fase de la luna pues es como nosotros, se compone y se descompone al ritmo del tiempo. Lo importante es que no cesen las órbitas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      L’important és no baixar de la bicicleta! Gràcies pels ánims.

      Elimina
  6. Somniar és bo i més si t'inspira la lluna, però aquesta està en quart creixent. El somni et don esperança.
    Una tanka molt inspiradora.
    Una abraçada.

    Ah! sí, crec que no m'has llegit l'últim relat que he editat. Es titula "La piscina", Gràcies, Helena. Bo, quan pugues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      jo no sóc esclava dels meus somnis, que deia Kipling! Però està bé de somniar.

      Elimina
  7. No perdis l'esperança, Helena. Si la lluna passa d'esquitllèbit cada vegada la tens més a prop.
    I mentrestant, abraçada meva!

    ResponElimina
  8. Me gusta este juramento a las estrellas.

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ana, són paraules de Margarit, "el jurament a les estrelles/ d'una nit fosca que no tornarà".

      Elimina
  9. Todas las palabras vienen de las estrellas.

    Un beso enorme

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...